Somni de poesia

Com que no tinc temps de contestar-te l'e-mail (per cert, mil gràcies!) he decidit passar per aquí, com a mínim a saludar-te, i vaig i descobreixo aquesta poesia... um... tan dolça com tu. Suposo que ja sabràs el talent que tens, o sigui que tan sols em queda felicitar-te, i com no, enviar-te molts, moltíssims petons, abraçades i com sempre, una infinitud de somriures!

Cuida't nin!

(prometo contestar-te el mail!)

per aquest poema, Henry!

Tens raó, moltes vegades tenim somnis que potser no arriben a ser malsons, però que no els sabem trobar cap explicació, i per tant, se'ns fa difícil posar-los en paraules. Però tu n'has tret un bon profit, has fet un poema que reflecteix, exactament, aquesta incomprensió que et va produir aquest somni i aconsegueixes transmetre aquesta sensació de neguit i de perplexitat.

M'ha agradat, Henry, tot i el to estrany que despren pel contingut, hi has sabut posar una certa musicalitat que el fa molt i molt agradable de llegir.

I bé, aprofito per saludar-te de nou, després d'un cert temps de desconnexió... Una abraçada Henry, i gràcies per la teva amabilitat. Tinc un grat record de les teves paraules al fòrum de principis de setembre. I per cert, també he vist el teu últim poema. Deixa que l'assimili bé i te'n diré alguna cosa, perquè és preciós i, sobretot, un gran regal de suport en moments de tristor.... Felicitats per aquestes paraules que li has dedicat a una persona que jo també m'aprecio molt i molt.

Un petó!

ostres quin somni ;-). T'enrecordes del poema aquell que tenim mitg pendent? L'altre dia em vaig enrecordar i quan tingui temps l'acabare, que ja és hora. Avans de publicarlo ja te'l ensenyare. petons!

xarop

Jo molt cops somio que escric i no sé si estic desperta o dormida. Fico la meva llibreta a la tauleta de nit per si fugaçment se li apega alguna cosa durant la nit.
Aquest somni m'evoca la por de l'ànima del poeta. En un món quotidià, perdre la màgia del petits intants, del detalls insignificants, de les olors que evoquen tantes coses, del color verd que omple de llums i esperança les forces amagades de la natura que viu dins nostre, de la manca de paraules per poder expressar la temença i la melangia de tota aquesta absència. Però ja veus, també de la manca de llum i paraules, de l'enigma i el misteri del somnis que ens ofeguen, neixen els poemes.

P.S.- Em preguntaves pel poema que m'havien seleccionat, és "LLum entre les escletxes".

Una abraçada i feliços somnis!