Sol

Per molt dolenta que sigui la tempesta, per molt destroçat que hagi quedat tot el que t'envolta. Per molts dies que porti ploven. Sempre acabarà sortint el sol... PRECIÓS! Es un fil d'esperança per qui encara està somergit dins d'una gran tempesta. Un peto Jordi.

nou versos, altrament un número ple de simbolismes, per llançar al vent el clam a favor de la vida.

Tot just nou versos per mostrar-nos un passat fosc enfrontat a un present amb ganes de lluita.

Tot just nou versos per demostrar-nos que en aquesta baralla desigual, la vida n'ha sortit vencedora.

Nou versos, doncs, per convèncer-nos que ets un poeta.

Salut!

LLIBRE

de saber-te feliç.... després de la foscor.
Breu, però intens, per dir-nos que tornes a veure la llum allà l'horitzó.
Sensible, tendre, com tots els teus relats.
"...
Vells desitjos per reconstruir,
nous desitjos per descobrir."

I és que això és la vida, Jordi! Una abraçada ben forta!

bonança... jugues amb elements atmosfèrics, amagues nous horitzons on s´aferra l´esperança, on neixen nous somnis, on s´adormen els desitjos... breu poema però molt visual, poètic i bell... ni les tempestes poden amb tu... fet d´imaginació, de poesia, de barres de sang que tenyeixen senyeres, fet de tu...
felicitats, ànims, a seguir escribint... sobretot ara que... llueix el teu SOL
una abraçada, amic!!!

...després d'un mal moment i adonar-se que la vida continua més enllà dels mals moments i que per aixo estem aqui, per viure-la és el millor que et pot passar; al igual que quan un cau a terra s'ha d'aixecar altre cop. BON POEMA ple d'esperança.

aaahhh, merci per el comentari que m'has fet a l'"ets tu", si, és una canço, versió de dibuixaré de berta, saps quina vull dir? bé, no està complerta la a la pàgina,,però menvies un mail i te la passo si t'interesa, okis?
vinga, un petonet
judith

Tornar a reviure, veient tot el que tenim al vontant, de nou el sol escalfant i il·luminant les coses. Dius que estàs sol, però malgrat això et sens feliç i amb ganes de reconstruir desitjos i buscar-ne de nous.
És un poema curt, però molt ple d'emocions.
Com m'encanta que la gent torni a veure el sol, després de dies molt foscos.
Una abraçada i molta inspiració!

Sí noi, si ha sortit el sol dins teu, endavant, segueix-lo!! Que ningú et tapi la seva llum per ennuvolat que sigui el dia!
I és que aquesta sensació de sentir-se feliç amb un mateix en moments determinats és tan gratificant....
La vida és com un cercle, i tot el que se'n va, torna. Ara la felicitat ha tornat amb tu, doncs aprofita-la!!!

Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

P.s.: Ah!! moltíssimes gràcies pels teus comentaris!! de debò!! Jo ja aniré llegint els teus escrits i a veure si te'n comento algun més!!

Un cant a l'esperança i a la il·lusió perquè tens desitjos i és que després de la tempesta, diu el refrany, ve la calma!

sempre torna la calma! M'agrada com has descrit de manera breu i senzilla aquest tornar a començar de nou.
I el títol del poema! trobo que és genial!!! Si ja veus, jo fixament en el títol... però trobo que és el resum més encertat de tot.
un petó!
Cristina