Cercador
De seques i de verdes
Un relat de: George Brown- Compartir:
El camí no porta enlloc
malgrat això la noia camina
busca els raigs de sol
per escalfar la pell clara
el pagès la saluda
ella li retorna un somrís
...
esgotada / plora
...
dorm per oblidar / somia
el silenci la turmenta
veu passar un estel que
s'emporta el seu desig
immòbil espera
fuma per oblidar
...
fingint / riu
...
saluda a tothom
expressa la seva felicitat
centre del món
se sent gran / cel blau
avui unes flors grogues
demà potser vermelles
...
un poema / un llibre
...
cel gris / esperança
tímid somriure sincer
es hora de tornar cap a casa
xino-xano / sense presa
aquells ulls petits i profunds
la miren / torna a ploure
Comentaris
-
uff... quina frase[Ofensiu]Gemma34 | 27-08-2006
"veu passar un estel que
s'emporta el seu desig"
és preciós. Però tremendament trist. Ara he descobert que, quan un desig se m'ha complert, ha estat robat d'algú altre. No li tornaré a demanar cap desig als estels...
Un petonet Jordi.
@--'-,---
Gemma34
l´Autor
36 Relats
250 Comentaris
75087 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
"Què escriure quan,el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?
Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.
Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.
I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."