SOFIA, Postal de Praha

Un relat de: E. VILADOMS
Jo només volia arribar-me a l'embarcador per veure els cignes. Havia estat una bona estona tibant les faldilles de la mare, amb aquell estampat de flors morades tan bonic; ella i el pare discutien sobre si compraríem la fruita tot seguit o si abans faríem un volt pel mercat, per no carregar amb el pes durant tota la passejada. Feia un matí tan bonic! Tothom havia tingut la mateixa pensada que nosaltres: anar al mercat de fruites i andròmines que cada primer dissabte de mes es fa a la riba del Vltava. Vltava és com s'anomena l'ample riu que creua i parteix en dos la nostra ciutat, m'ho va explicar el pare. Cansada que ningú em fes cas, em vaig deixar anar de la mà de la mare i em vaig acostar al moll. Els cignes eren tan blancs, tan grans, tan bonics... Hi havia gent que els tirava trossos de pa i ells venien i l'engolien sense perdre un bri de la seva elegància. Una dona em va oferir un crostó perquè el llencés a l'aigua, no hi vaig ser a temps, el més atrevit de la colla me'l va prendre de les mans. Vaig recular espantada i vaig començar a fer tombs entre aquell bosc de cames desconegudes, cercava la faldilla florejada de la mare. Jo plorava i la gent em mirava. Primer em miraven a mi, després, miraven al meu voltant. Una noia se m'acostà i em preguntà com em deia, jo no podia aturar el plor. No saps com et dius? Per sobre del murmuri de la gentada i dels meus sanglots, ens arribà una veu greu i angoixada: Sofia! Sofia! La veu del pare i, sí, aquell era el meu nom: Sofia. Vaig notar l'escalfor del meu pipí que regalimava cames avall.

Comentaris

  • ben explicada[Ofensiu]
    Atlantis | 05-05-2020

    Des de la veu de nena i des del seu desig i tremolor ens arriba aquest relat i ens el fa reviure.

    Molt aconseguit

    Cuida't i una abraçada

  • Saviesa[Ofensiu]
    kefas | 21-04-2020

    Ho he reviscut amb el teu relat. Jo també hi vaig perdre la saviesa a Praga. Va ser en un mal estiu i els plors encara em duren en rememorar-ho.

  • Encongeix[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-04-2020 | Valoració: 10

    El cor ficar-te dins la por que sent la nena en perdre la seguretat de la faldilla de la mare, però també esgarrifa la por dels pares en aquests instants. Salut, des de el Montseny!

  • Amb veu de nena[Ofensiu]
    MariaG | 19-04-2020

    M'agrada com has sabut escriure el relat amb veu de nena ja des del principi, quan ens la fas notar estirant la faldilla de la seva mare que és el que queda a l'alçada de la seva vista. I m'encanta com acabes amb el pipi regalimant per les cames, mostrant-nos la por que ha passat la nena. Enhorabona.

  • Ja sé que em repeteixo...[Ofensiu]

    Ja sé que em repeteixo, però no sé què tenen els teus escrits que quasi sempre m’atrapen. De bell començament la frase de: tibava la faldilla de la mare, ja m’ha fet pensar en una criatura petita... Després fins al final ja no hi he tornat a pensar...
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

55 Relats

646 Comentaris

51966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.