SISÈ MANAMENT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Presideix l´aula un retrat gran de Franco, un altre de José Antonio i al mig de tots dos un Sant Crist de fusta. Pupitres arrenglerats amb passadís al mig , són de fusta , la seva tapa es pot aixecar i posar a dins llibres i llibretes. Tinters incorporats, on les monges posen tinta feta artesanalment serveix a les nenes, totes nenes per fer cal·ligrafia . Són primers dels anys seixanta i en un racó de la classe hi ha una estufa de llenya i una bandera espanyola arraconada . Les monges són gasives en llum i en comprar carbó per l´estufa. Al mig de l'hivern les que seuen al costat de la porta passen fred. Així que sona la campana corren a escalfar-se les mans a l´estufa, són nenes entre deu i catorze anys amb els seus uniformes blaus i davantals de ratlles.
La Rosa comenta a les amigues , avui toca el Sisè manament a "labores"
Totes riuen en recordar la cara encesa de la dona.
L´Encarna una nena d´ulls blaus una mica miop diu que segurament sols sap el que diu el llibre que llegeix, però la Rosa respon que també va ser jove la "hermana".
Una nena d'uns deu anys pregunta. Com es posava Rosa ?
Doncs que li agradava l'assumpte si senyor, ens deia que no podíem anar a ballar ni portar pantalons ni pintar-nos perquè incitàvem als nois al pecat de la Concupiscència, i ho diu tot en castellà, perquè" nosotras las mujeres y como ejemplo poner a Eva, pues eso" , que som l´esca del pecat.
Totes riuen enjogassades i totes pensen en la cara que posarà la "hermana", avui al fer "labores del hogar"
La Montse que fa i desfà un brodat perquè diu vol ser com Penèlope, no farà res, sols escoltarà avui.
La Mariona ho comenta a casa seva i la mare molt assenyadament diu dirigint-se al seu marit
Dones reprimides que no haurien de parlar de pecats, elles són les que obren els ulls de les noietes, com hi ha mon!. Reprimides i carrinclones, no els facis cas. El pare assenteix.

Comentaris

  • Ensenyar el pecat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2020 | Valoració: 10

    Tens tota LA raó del món, les monges ensenyaven el pecat a qui no l'havia comès. ÉS com allò de que ens havíem de confessar els dilluns, jo no recordava haver pecat, i sempre deia que m'havia barallat amb els meus germans, cosa falsa. Els pecadors et feien sentir pecador. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • Massa pecats![Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10


    M'ha agradat aquest relat. M'ha fet pensar en l'escola on anava, una escola privada sense monges, però que un cop a la setmana venia un capellà per ensenyar-nos el catecisme.

    M'encanten les teves històries que moltes coneixem.

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Gràcies...Montserrat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020

    Gràcies pel teu amable comentari al meu poema Cauen les estrelles, on em dius que és "Molt bonic".
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Diuen[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-02-2020 | Valoració: 10


    que les necessitats fan espavilar molt i en aquells temps en sobraven unes i en faltaven d’altres. Real com el temps passat.

  • COM UNA PEL·LÍCULA[Ofensiu]
    berguedana | 17-02-2020

    Realment era així. Amb el teu relat ens has tornat a descriure el què vam viure. Com una pel·lícula, les protagonistes de la qual érem nosaltres i aquelles monges que volien dirigir els nostres passos.
    Mirant enrera, però, veig que ens en vam sortit millor del que es podia esperar. Vaja que el final de la pel·lícula no es tan tètric com es presagiava en un principi.
    Jo també he escrit sobre el mateix tema. Pecats franquistes s'anomena el meu text. I és que quqn vaig veure el tema del qual havíem de tractar aquest mes, vaig pensar de seguida en aquells manaments de la llei de Déu que ens pregonaven i que no practicaven. Vaja una hipocresia total!

  • Correció[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2020

    Perdona. La frase literal d'Adam diu: "Si T'agarre, t'espatarre". Que Bernat Baldoví em perdoni.

  • Carrinclonada[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2020

    Doncs sí que era una carrinclonada tot això...

    Dues coses m'han agradat: "Parlava en castellà...posava com exemple Eva". M'imagino a Eva parlant en castellà i a Adam dient-li: "Si t'agarre, t'esparre"; tothom sap que el paradís terrenal va ser a València (a Favara, en concret; Bernat Baldoví és indiscutible).

    També m'agradat que les noies no havien sentit parlar de pecats fins que les monges els hi explicaven... els donaven idees, com qui diu. Tampoc eren tan dolentes les monges, eren l'internet de l'època.

  • Així era[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2020

    Així era, tal com ho expliques.
    Ara, jo no recordo que m'haguessin parlat de la concupiscència. Això sí, recitava el "No fornicaràs", sense ni imaginar-me que podia dir. Ens en feien recitar tantes de coses que no enteníem!
    Fins al proper mes-relat, Montserrat!

  • Una vella i...[Ofensiu]
    Nil | 15-02-2020

    Una vella coneguda olor és aquest text teu que recrea l'escola catòlica,apostòlica i romana d'aquella època. De monges hi ha de tota mena com en tots els estaments professionals. Hi ha haver un temps, l'època de la meva padrina quan anava a estudi, devers el 1900, en que sa majoria, totes les monges eren catalanes i tot es feia en català, llevat un dia a la setmana en que parlaven castellà per tal que es familiaritzés amb aquesta llengua les alumnes, en aquella poca, del tot monolingües catalanes.

  • Dels anys seixanta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2020 | Valoració: 10

    Molt ben descrit, Montserrat.
    Abans, en els anys seixanta hi havia molta acció de repressió...
    Has aconseguit relatar aquest, amb molta cura i molta ingeniositat, ja ja ja ...
    Una abraçada.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

405 Relats

1376 Comentaris

244428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.