NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI

El Caire ja de si és una població excepcional, caòtica tota ella, però bella i inversemblant. Allà sembla que el passat i el present es trobin al mateix moment. Avui no us parlaré dels barris ni de les mesquites que em van deixar sense alè, ni de les piràmides de Guiza, us parlaré d'un mercat.

El Khan el Kalili es un basar o centre comercial d'estil medieval. Abarrotat de totes les coses inimaginables que pugueu demanar. Generalment, segons ens vas fer cinc cèntims l'Hussein està obert inclús molts diumenges sempre que hi hagi clients per vendre. I us puc assegurar que de gent ni hi ha cairotes i turistes com nosaltres.

Se suposa que va ser construït el segle XIV i algunes parts com el districte de l'or, sol ser una bona opció pels amants de les joies.

Khan el Kalili esta dividit per districtes bastant marcats, els de l'or i plata, els del coure i la de les espècies. Enmig de tot això hi ha quantitat de persones que et volen acompanyar et volen vendre i que et diuen “sin agobiar, habibi comprame” i dient això et tiben dels pantalons del braç o et posen les seves mercaderies davant dels nassos, és difícil escapar, però jo ho feia amb un somriure i si calia amb una bona estrebada o empenta el que em molestava, jo soc així.

Vaig endinsar pels carrerons i carrerons, jo buscava una determinada tenda que porta per nom Jordi. Allà un home de mitjana edat em va dir era de Barcelona, es deia Jordi i que si tenint en compte que érem catalans em va deixar més o menys bé la meva compra. No són pirates oi?   Nooo respongué.

 Encara avui penso que fa un català venent samarretes a khan el khalili .

Llavors sols em quedava “El callejon de los milagros”, i El Bar de los Espejos, on Nagub Mahfouz el va immortalitzar, amb les seves novel·les. Soc gran entusiasta de l'obra del únic Premi Nobel de Literatura d'Egipte, em vaig asseure a les seves taula. Vaig imaginar podia escriure quelcom al lloc del meu estimat escriptor, però no va ser possible l´Hussein que llavors ja sabia de quin peu calçava em va venir a buscar. S'havia acabat el temps d'admirar el Bar de los Espejos, això si el seu te amb menta és meravellós. I vaig dir, espereu-me que tornaré !

Continuarà.