UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS

Quan vaig decidir viatjar a Egipte va ser per un impuls dins meu, sempre havia volgut anar-hi. Vaig revisar la meva pobra economia, això si escurçant per un cantó o altres despeses que no em semblaren imprescindibles.

La meva filla tenint en compte que era festiu em va acompanyar a l'aeroport de Barcelona, em vaig estalviar els diners del pàrquing, això li vaig agrair com la companyia del marit i del meu net que m'acomiadaren allà.

Vaig passar molts controls i en tots sonava tot el que portava inclòs el cinturó que ja vaig desistir de portar, amb mi ja sé que sempre sona tot en les alarmes.

Asseguda davant de la porta d'embarcament vaig veure que el viatge seria sucós. Una noia del país del Messi plorava desconsoladament perquè havia perdut una maleta en el viatge del seu país a Madrid on es va trobar amb la seva mare i avis. La mare li deia busca filla busca, deus tenir un comprovant per anar a reclamar. La filla va treure de la bossa, una cartera de maquillatge, un diari i un munt de coses i enlloc, la mare va ser la que revisant, una butxaca el va trobar. Més ella plorava perquè deia que tota la roba que portava no la trobaria i tenint en compte que era una mica grassoneta ni la mare ni l'àvia que eren primetes li podrien deixar quelcom. Jo que soc com soc li volia dir. – Nena no pateixis que jo en porto un munt que no sabre què fer-ne. Però vaig callar, perquè no sabia si anava al mateix vaixell pel Nil.

Quan vaig pujar a l'avió vaig quedar garratibada, era l'avio més antic que he vist a la meva vida, si no tenia cinquanta anys en tenia cinquanta-cinc.

El viatge bé, collonut una parella que no diré d'on era perquè no fos cas que llegissin això, varen ser els meus companys de vol, l'un deia a l'altre- no ho sap ningú oi que anem plegats? Però plegats sí que anaven, ja que eren uns companys amorosos que de petons i acaronades en feren un munt. Jo llegia un llibre sobre Egipte i mirava per la finestra, vaig voler finestra sempre m'ha agradat mirar, i us asseguro que vaig veure territori africà i un mar molt blau i una posta de sol impressionant. El relat continuarà.