Somnis d’ estiu

Avui he tingut un somni molt estrany,hi he pensat molt. No se que es deu que en el meu somni parlava amb Lorca de tu a tu i li deia quan admirava la seva obra. Lorca el veia com en les fotos cabells negres pell fosca , ulls foscos de mirada inteligent. Jo li deia tambe em sabia greu la seva fi. Ell Somreia i deia escriu el que sàpigues de les guerres que no torni a passar, jo li deia que no es sabia tant com ell i segurament em mancava la seva sensibilitat . Es igual deia, escriu, escriu sense pausa tot el que brolli del teu cor perquè segur estarà be .
Jo el mirava i em deia que no era possible parlar amb el meu admirat poeta. Era tot una mica surrealista, es veia la lluna brillar i estàvem asseguts en un banc de pedra sorta una olivera . Es veia una mica fosc però segur era Andalusia , s’ olorava gessami i un grill cantava a la llunyania. Feia calor i uns gossos udolaven , la brisa feia voleiar els meus cabells els de Federico estàvem quiets, enganxats amb brillantina.
Jo estava contenta i emocionada , no feia altre
cosa que mirar i escolar fixament al mestre, volia emparar-me de la seva essència , del seu ésser. Li deia si allà on era escrivia i ell deia que si, que mai havia deixat de fer-ho . Li he suplicat em digues unes paraules de versos nous i em deia això

Negra noche sombria sombra
Las luciérnagas lloran por la noche
La libertad enojada se retira como caballo
negro en la jara
Pobre gente de la piel de toro
Nubarrones negros se ciernen i se entrevé en la bóveda la tormenta del último suspiro
El suspiro de la muertes de las ideas y de las libertades rotas

Com veieu son uns versos molt dolents fruit de la meva imaginació, suposo ... però aixi ho recordo mes o menys.
Jo bevia les seves paraules , i de sobte la seva figura s’ anava esfumant al meu costat . Jo estava quieta i expectant fins que he despertat, com veieu un somni molt estrany. , que he volgut compartir amb vosaltres. No he llegit Lorca de fa temps i no se a que es deu tot plegat. Ara admiro de sempre la seva obra .