Simbiosi

Pren, dona'm.
Toca'm, deixa'm.
Truca'm, mira'm,
besa'm, folla'm.

Quantes coses contradictòries desitgem, volem i no volem, quan difícil desentrellar els sentiments de les rèpliques obligades; Quan complicades s'arriben a fer les coses, a vegades, quan quedem atrapats en les escorrialles del despit.

Contundent, dur.
Sintètic i auster.
Visceral i sincer.

Encara que sigui un poema antic, mai perden vigència aquestes paraules.

una abraçada, Leela.

atram

acumulada amb aquestes petitíssimes estrofes! Vens a dir: fes tot això amb mi (que entenc que et desagrada tremendament).... que jo faré el mateix amb tu. Venjança per uns moments indesitjats, que et fan sentir malament, i els acceptaràs, sí que ho faràs, però l'adverteixes que pagaràs amb la mateixa moneda.

Ara que conec una mica més de tu i dels teus poemes, em sobta veure aquesta poetessa tan agressiva al darrera de les teves paraules, però també et diré que has aconseguit el to perfecte, aquesta brutalitat impactant que no necessita expressar-se amb crits... sinó amb una queixa ofegada dins d'un plor imaginari.

Ah! i et diré que, en opinió meva, l'última estrofa no hi sobra gens. Al contrari, crec que és la clau per entendre el missatge que has volgut transmetre, o al menys, el que m'ha transmés a mi el teu poema.

Una abraçada, Leela, i gràcies per totes les teves paraules, sempre tan acollidores, sempre tan amables i simpàtiques.

Fins aviat, un petonet!

Leela,

... buf... el resum que n'extrec: relació d'usar i tirar.

Molts cop, això que expresses, és el que volem, no sempre volem, necessitem, desitgem una relació estable... l'únic que volem és una mica de companyia i algun que altre polvet.

m'ha sobtat una mica, sobretot perquè ho dius molt directament, sense floritures ni excuses, simplement és això: "faré el mateix amb tu".

M'agraden aquest tipus de poemes curts, i amb missatge (aparentment) directe (perquè mai se sap si hi ha algun missatge secret... una crida sobre algun pensament ocult... però això només ho saps tu, l'autora).

i ara la tonteria del comentari (mira en les coses que em fixo...)... m'ha cridat l'atenció el següent paràgraf:

"Pren
el que dono
però veste'n"

... i saps per què?... doncs per aquest ‘però'. Per què no has mantingut la mateixa estructura que anteriorment i has dit: "Pren el que dono i veste'n"?? no ho sé... em fa pensar, aquest ‘però' em transmet un ‘fes-ho... però no vull que ho facis'... potser no era la teva intenció, i simplement has canviat el ‘però' per la ‘i' només per no semblar tan repetitiu, però penso que aquest ‘però' diu molt.

Resum: m'ha agradat força, per l'aparent simplicitat i el missatge (m'ha agradat que ho hagi escrit una noia, ja que no és habitual que expresseu aquest sentiment)

GB.

PD: per cert, ja que m'he fixat en aquest paràgraf, m'has fet dubtar, però aquest ‘veste'n' em sona força malament, no seria ‘vés-te'n'?... no és important per la comprensió del poema, però he hagut de mirar-m'ho.

de la quetz.
per a mi aquest relat és obvi i potser una mica fàcil i tot. A què ve un orgull similar quan no descrius més que una pose que es trenca en el moment menys pensat? Com a il.lustració d'un tòpic està ben resolt, però llavors hi hagués volgut unes gotes d'humor o ironia. Potser sóc home i no hi veig una veritable simbiosi de res, només paraules buides.
Perdona'm, et sóc sincer i segurament m'equivoco (no sé perquè m'he posat a comentar poemes,he,he).
Els altres teus, ja t'ho he dit, els he trobat més interessants.
Ah, i em sobra el final, la darrera terceta. És una redundància que no cal, crec que fins i tot destorba, li dóna un gir d'agressivitat.

foster

Hola Leela!

D'amagat, a l'hora de les bruixes esbojarrades, he vingut a donar una ullada als teus relats. Els dos primers no m'han acabat de fer el pes, tot i que se'ls veu bona fusta; però no els trobo prou versemblants. Aquest poema, en canvi, carregat de força, d'una idea clara, contundent i ben expressada, m'encanta.

Et sgeuiré llegint!

Salut (una orgia de gel picat i menta)!

m

a tots els ingredients que acostumes usar per als teus poemes... ara n'has afegit un de nou: la força brutal de la sang freda d'autodefensa per a situacions amoroses personals en cas que vagin maldades... ja ja ja
tens més xispa que un encenedor de cuina de gas!!! enhorabona! que no s'acabi mai aquesta xispa d'inspiració...
oh, la inspiració!!!
com deia en Picasso: "quan vingui la inspiració... és millor que ens trobi treballant, no esperant com babaus que ella ens ho faci tot"
un petó amb simbiosi amb una amorosa abraçada d'un admirador!!!

Una perfecta simbiosi.

I justa. Allò que tu em donis, et serà retornat. el que passa és que de manera habitual, les coses no funcionen així, oi?

No: normalment tot plegat és més complicat.

Fins la propera. Una abraçada,

LLIBRE

és fresc i directe.....un gran poema

l'enllaç del poema no ha sortit ben posat. A veure ara:

Sotrac

un poema curt amb força. Els versos curts amb una estructura de tres per estrofa, i en utilitzar l'imperatiu li dones encara més rapidesa. Impactant. Això em recorda el poema Sotrac. Hi tobo una similitut estructural. I benvinguda a aquesta gran família.

OhCapità.