silenci de mots

Un relat de: mar - montse assens

*

Tinc cura dels mots
que t'envio escrits
sobre pètals blancs.

Te'ls deixo estesos prop del riu,
entre branques molles
adormides sobre l'aigua.

En veure-s'hi reflectits
entre llums de clarianes
que travessen la foscor

dos dels mots es fan valents
i es llencen sense por,

però dins l'aigua perden so
fent-se altre cop silents...

silenci de mots,
de mots prudents

Comentaris

  • Melcior | 27-07-2005

    La música es present en gairabé
    tots els teus poemes,
    i aixó es un gran privilegi.
    Endavant.

    Melcior.

  • Tot allò que...[Ofensiu]
    Henry | 27-06-2005 | Valoració: 10

    dubtem un i altre cop a dir, a proclamar, i fins i tot sentit; l'atreviment llançar-se i la por d'equivocar-se, o més aviat de no ser correspost.

    Les busco, les penso, les noto, són prudents, però a l'hora són transparents i sense malícia...són sinceres..

    Com odio aquest aigua que les fa callar! Cal ser valents ;)

    M'encanta llegir-te!