Si mirem una pintura

Un relat de: nasser

Quan miro un quadre el primer que em crida l'atenció és el color o colors predominants i si provoquen efectes de llum o no. Després m'adono del dibuix i de les formes i veig si és realista o no. Tot seguit i més detingudament interpreto el que representa, es a dir, el tema: un nen banyant-se a la platja, un guerrer muntat a cavall, un gerro de flors, figures geomètriques...
Si vull anar més enllà podré observar la composició, es a dir la col·locació dels elements dins de la pintura. Les tècniques, quin tipus de pintura s'ha utilitzat: oli, aquarel·la, tempera, cera...
I també l'estil: clàssic, impressionista, surrealista, avantguardista...
I depenent de l'estil pictòric podré visitar l'interior de la meva ment allà just on em vol conduir l'autor amb els elements simbòlics que ha introduït, estratègicament, a la seva obra. Allò que el pintor no em pot comunicar amb paraules - els seus sentiments- m'ho farà saber amb la seva obra pictòrica.
Una pintura és com un poema mut que s'ha de saber escoltar amb la mirada.
Visitar un museu potser és com recórrer el camí de la vida i mai sortim sent els mateixos de com havíem entrat.

Comentaris

  • Mon Pons | 26-09-2005

    Es diu que l'essencial seria reconèixer la necessitat d'estudiar les obres de pintura com un sistema de signes i aplicar, en aquest camp, els rigorosos mètodes d'interpretació que han determinat el progrés de tantes altres ciències. Ja no n'hi ha prou amb veure en un quadre un tema anecdòtic, s'ha d'escrutar el mecanisme individual i social que l'ha fet visible i eficaç. Una obra d'art és un mitjà d'expressió i de comunicació dels sentiments o del pensament (...). Les obres d'art no són mers símbols, sinó objectes reals, necessaris per la vida dels grups socials. En elles podem trobar els testimonis dels reflexos i les estructures mentals del passat i del present.
    Bibliog.: - Pierre Francastel- en "Pintura i societat"-

  • un poema sense paraules...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-07-2005

    Totalment d'acord amb tu, jo també crec que una pintura és tot un món de sensacions i sentiments que cal saber endevinar sense emetre massa judicis.
    Amb la mirada que capti les ombres i els colors, la tebiesa o el gel, el dolor i els somriures. Molts matisos que es perden més enllà dels camins dels nostres ulls.
    Realment qualsevol tipus d'art és el més semblant a sentir l'ànima de l'autor, de comprendre la seva força amagada.

    Les emocions que es van difuminant molt dins nostre amb la contemplació d'una obra, és una altra mena de comunicació, potser més etèria, però no per això menys profunda que les paraules.

    Una abraçada!