Mà de Fàtima

Un relat de: nasser

- Joan, aquesta tia, la Teresa, es una fastigosa.
- Mira, aquest noi, en el millor dels casos estaria mort, i ni tu, ni jo mateix, ni tota la gent que la critica, haguéssim fet res per l'Aymar. Per nosaltres ni existia. Ara seria mort.
Viu sola, no vol cap compromís seriós, cerca només relacions passatgeres. Aventures temporals i sense responsabilitats.
Pel gener del 93, la Teresa es va separar del seu marit desprès de disset anys de penós matrimoni. Es va casar molt jove amb un metge molt més gran que ella i que treballava al mateix hospital. La relació va ser dura i amb maltractament psicològic pel mig. La separació va ser llarga i amb embolics d'advocats i procuradors.
- Malgrat tot, aquesta tia és una porca. Em diu la meva amiga.
- No se Montse, és fort, però no se que dir-te.
A l'estiu de l'any 93, la Teresa, que és amiga de la meva mare , va anar per tres setmanes al desert de Mali. Volia oblidar el mal tràngol de la separació. Era un viatge organitzat per una agència de les que ofereixen viatges d'aventures. Anaven setze aventurers i tres guies.
Van arribar a Bamako amb avió i d'allà es van anar traslladant amb furgoneta a Garmi, Mà de Fàtima, Servare...i alguns poblats dins del desert.
En un dels molts poblats que es van aturar, la Teresa, va conèixer una família que tenia nou fills, set nenes i dos nens. Tenien entre dos i tretze anys. El cinquè que es deia Ayman, i tenia nou anys estava per morir-se si no se li feia una operació de ronyons urgentment.
El nen semblava tenir uns quatre o cinc anys. Els pares esperaven la seva mort com una alliberació per ell i per la família. Veien amb desesperació que l'Ayman es consumia i s'apagava dia rera dia.
La Teresa que treballa a la sanitat pública d'infermera a una ciutat mitjana a prop de Barcelona, es va interessar per aquest nen i va fer tots els tràmits, que no van ser pocs, per poder portar al nen i fer-lo mirar per un bon especialista. Al final el van operar a un hospital molt conegut de Barcelona.
L'operació va ser un èxit, i el nen es va posar bé del tot. Després, la Teresa, amb el consentiment dels pares de l'Ayman, va iniciar els tràmits per poder-lo adoptar.
Li va buscar una bona escola a prop d'on viuen. En la que va fer tot el batxillerat amb molt bones notes, sent molt apreciat tant pels companys com pels professors.
Pel fet d'estar ben alimentat i tractat amb sol.licitud, ha fet que l'Aymar s'hagi posat fort, maco i sa. És una bellesa exòtica i molt sensual.
Des dels quinze anys dorm amb la seva mare. Malgrat que s'estimen com a mare i fill, mantenen relacions sexuals completes.
Actualment l'Aymar te vint-i-un anys, fa tres que va a la universitat, estudia Ciències Biològiques. Vol ser biòleg marí.
Aymar vol dir l'afortunat.













.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer