Poca substància

Des de fa uns anys els psiquiatres i psicòlegs estudien els efectes positius i negatius dels videojocs en els infants, adolescents i joves. A mi no em correspon posar-me en aquest terreny delicat i alhora polèmic ja que no disposo dels coneixements ni de la formació per fer-ho. Si vull posar per escrit, uns pensaments fruit del que observo cada dia en diversos àmbits.
Primer de tot cal dir que qualsevol persona dedica o hauria de dedicar un temps diari a la seva formació, en el cas dels estudiants molt més que els treballadors en actiu. El cas és que tothom poc o molt ha d'estudiar, reciclar-se, preparar-se de per vida.
Si el temps que disposem, poc o molt, el dediquem als videojocs, connectar-nos al MSN, fer xerrades pels xats, i mirar "Salsa rosa", "Gran hermano", "OP", "Aquí hay tomate" i espectacles per l'estil, vol dir que no ens queda gens de temps per invertir en la nostra educació. Tot el que em dit més amunt deixa fora l'estudi de les arts, ciències, ètica, literatura, les religions, els oficis... perquè no queda més temps. Així el nostre jovent es per en el mar de la poca substancia.
D'aquesta manera ens trobem amb nois i noies que es pensen que Sastre es un senyor que cus pantalons, i a més tenen dificultats per poder distingir entre una samba i un tango.
Es pensen que la "Naranja mecánica" son uns dibuixos animats japonesos. Admiren al Che Guevara i a José Maria Aznar al mateix temps i amb la mateixa passió. (d'on hauran baixat la informació?)
Mai no han sentit parlar dels evangelis, i creuen que l' Islam es un grup terrorista. Saben que Galileu és un carrer del barri de sants i no poden distingir entre un Dalí i un Velázquez.
Pensen que Giordano Bruno és un futbolista italià i que "Vidas reveldes" de John Houston, es un grup pop espanyol.
Mai no han sentit parlar de John Fort (el director de la "Conquista del oeste" entre d'altres obres mestres) i alguns es pensen que és l'amo de la fàbrica de cotxes.
Malgrat haver estat escolaritzats en català , creuen amb fermesa, que aquest, és un dialecte del castellà i pocs saben instal·lar un sistema operatiu o canviar una simple targeta gràfica tot i estar tantes hores davant d'un ordinador.
Per alguns el Budisme són unes pràctiques sexuals engrescadores i creuen que Jorge Manrique és un polític Mexicà.
Willie Holiday per alguns és fer vacances a Willie i que Borges es una marca de olis.
Exemples com aquest en podem escriu-re fins a cansar-nos.
Per a mi, el problema de fons no és si juguen o no als videojocs o si miren la TV o no, el problema és la manca de estones invertides en la seva pròpia formació.
Si part d'aquest espais els aprofitessin per llegir, anar al cinema, assistir a conferències, estudiar , parlar, discutir, debatre, mirar, reflexionar en soledat i silenci... Tindríem persones creatives i amb criteri.
És molt perillós per la societat la existència de persones tan vulnerables davant de la manipulació i mancades de criteris sòlits i segurs.
De totes maneres, deixeu-me ser optimista. L'ésser humà, crec fermament, es capàs de superar, amb la seva intel·ligència, capacitat i amb el seu més profund si, totes les traves que proporciona el món modern, i malgrat tot sabrà no deixar-se manipular i conduir per foscos interessos de caire polític, religiós , econòmic i bèl·lic que tanta por fan.