SÍ a la poligàmia

Un dia una noia em va dir que era un "putilla", un puta en majúscules. M'ho va dir amb ulls d'enamorada amb el posat divertit, esperant un resposta, intentant mastegar la veritat... Jo li vaig dir que sí, les dones m'agraden, m'encanten, em tornen boig. Necessito enamorar-me, si pot ser de dones diferents. Cadascuna amb una història, cerco històries d'amor, passió, sexe... Però per això he de fer ús d'algunes tècniques. Moltes vegades em surt natural, de veritat... m'enamoro de veritat, però és curt, sempre curt, perquè de cop i volta... sempre hi ha alguna altra dona que em fa tornar a enamorar. Fins ara tenia una estabilitat, una companya a casa, sabia que havia de fer bé les coses, no se'm podia escapar ni un detall, res... me la jugava a cada amor que em tornava a reviure, a fer-me vibrar, a fer-me sentir com tornar a ser.... Siguem sincers, el temps fa que les relacions s'espatllin! Hauríem de ser tots amics, sense lligams, que carai, poder anar amb qui vulguem, sense haver de donar explicacions. Ho veieu quina manera més complicada que tenim de viure la vida? Ens tanquem amb nosaltres mateixos i tots tenim ganes de volar, la poligàmia hauria d'estar ben vista, llibertat! Carpe diem! Clar que sí, amb mesura, eh? Però en qüestió de relacions hauria de ser així. Ara estic sol, sense lligams, sense cap compromís, ara sí...ara sí...ara és la meva... però... potser no té tanta gràcia com abans: les hauré de buscar casades? Amb fills? Hauré de tornar a tenir una xicota a casa? Potser hauré de canviar? Carai, vaig ben perdut, ara sí que no sé com ho hauré de fer...
La gent no entén la manera que tinc de viure, els pocs que em coneixen en realitat(clar, a veure... sóc un noi conegut, amb bastantes qualitats i ser com sóc, en realitat ,no m'ajudaria a fer amics, els he de tenir una miqueta enganyats...) algun dia m'han dit que sóc egoista, jo no m'hi considero. Però, recoi!!! La vida només es viu una vegada, vull fer tot allò que em ve de gust.
Fidel? Qui és fidel avui dia, tots volen viure enganyats, dins una bombolleta, quan l'únic que queda de veritat és res...l'engany intangible per seguir sent. Doncs jo faig el que em ve de gust, peti qui peti!
Sóc guapo, gaudeixo cada dia del que faig, tinc de tot, encant... Potser massa fàcil? Me n'aprofito, clar que sí, i ho tinc tot tant clar que m'és absolutament igual les crítiques que em puguin fer, em patinen...I el patiment dels altres també, sempre he dit que era molt empàtic, però resulta que potser no ho sóc tant ( de tant en tant també em reconec algun error...) perquè ara que ho penso... bé... potser he fet mal a algunes persones, es que s'ho creuen tot! ...i jo no he promès mai res! Això vol dir que tinc unes bones tècniques, clar que es van perfeccionant amb el temps, jo crec que ara mateix podria escriure un llibre sobre l'art de la seducció.
T'explicaré les meves tècniques:
-Primer trobar algú que em faci gràcia. Hi ha temporades que em ve de gust que siguin molt guapes, altres que tinguin algun encant, en fi...que t'agradi, la finalitat és trobar la víctima. Sentir que el cor et batega, ganes de trucar-la a totes hores, de conèixer la seva vida, ganes de seduir-la, tenir-la...Tot un somni.
-El primer contacte és el més morbós, el que em puja l'adrenalina, em fa sentir viu, palpitant i amb el risc de que no et funcioni... Però d'entrada havia de ser algú amb parella, algú que només et pugui oferir una història curta, no més... que m'he de tornar a enamorar!!! Sempre m'ha funcionat, d'entrada ho tinc bastant fàcil, em faig el simpàtic, cara de "los malos" i olé... a divertir-se! La gràcia està en fer de cada relació una història curta però de veritat, encara que no ho sigui.
-Unes quantes frases fetes, després dir que algunes sí que eren fetes i ...(aquí les mates) que moltes altres eren de veritat, que havies començat una història rollo "putilla" però que ara ho sents de veritat. Clar... no deixen de ser dones i com a tal es tracta d'enamorar-les!! Ets qui volen que siguis: atent, un príncep, un desig, un gran amant... És fàcil, si es que sóc un "crac".
-Ups... alerta! El perill em torna boig, risc...molt risc! La parenta a casa no ha de saber res... Però sóc un noi amb recursos i molta llibertat, tot és bastant fàcil.
-Ai ai... que ja m'estic desenamorant... i ara què? Doncs anar-ho deixant, hem de tallar-ho. Has d'anar-te distanciant i sempre(recorda, sempre), girar la truita i fer veure que és l'altra persona que està estranya amb tu. Tinc do de paraula, és fàcil. Quedes com un senyor, en el fons no t'arriben mai a conèixer, tornes a casa... I apa...

Ho veus!!!! Així ho hauríem de fer sense haver-nos d'amagar, però he de reconèixer que fins ara l'engany era part del joc... Ara que puc fer i desfer... serà fàcil, massa fàcil, ara sí... que es preparin...
Buscaré un altre rol, la vida és fantàstica!!!!!!!

Sóc tot vostre, espereu que us senyali amb el dit! (de fet ja en tinc algunes de clitxades, totes aquelles que abans eren impossibles per les circumstàncies, ara les circumstàncies han canviat... per tant...)


P.D: Potser per escrit, escrit el que dic i el que penso... no sona tan bé, potser ara que ho llegeixo, potser penso que....Que va! a disfrutar, que la vida comença i acaba per un mateix!