S'esgota un cicle

d'intercanviar opinions i poemes
crec que tenim molts punts de vista en comú, jo també noto com s'esgota un cicle...

una salutació ben cordial
joan

Un poema que denúncia un fet, una actitud: res de bo pot comportar l'esgotament d'una font d'energia, de vida.

Ja sigui en el sentit més literal dels mots, ja en el més figuratiu o metafòric que es pugui arribar a derivar d'ells, trobo molt encertats aquests versos que, malgrat la brevetat de la composició, no permeten la indiferència davant la veritat que exposen: cal vetllar pel que és nostre, efectivament, pel que ens permet viure en present i somiar en un futur!

Molt ben fet, amic Joan!

T'envio una abraçada ben forta i viva,
Unaquimera

Crit d'atenció, que no hem d' ignorar. No podem permetre que l'univers tremoli, perillant el futur. No deixem assecar la font que ens nodreix de l'aigua de vida, encara que el camí que seguim no sigui el de la majoria, hem de lluitar, aconseguir amb germanor, tornar a omplir la reserva d'energia, l'única essència necessària per sobreviure.

Una forta abraçada i endavant

tens tota la raó l'aigua és la font de la vida, bonic poema, profunda reflexió, encertada critica.
Gràcies pel teu comentari sempre ben rebut

J. Lluís Cusidó

Set d'essència de la vida, set del nostre esperit, que en no poder sadollar-la, mor la terra als nostres peus...

Felicitats!

Pilar