Separació inevitable

Perquè sabia de bon principi que la cosa anava per aquí però està molt ben narrat, molt ben ambientat i amb una càrrega psicològica del tot profunda sobre les relacions de parella (de qualsevol parella) De fet hi ha tota una mitologia al voltant d'aquests persontages de ficció. Vaig posar "221B Baker Street" al meu relat no solament perquè fos el lloc de residència de Holmes si no per l'anècdota que em va semblar deliciosa de que en aquesta adreça actualment hi ha una petita fàbrica i hi ha gent que envia cartes a Sherlock Holmes. Doncs el més sorprenent del cas és que el director de la fàbrica respon a totes les cartes explicant que Holmes és un personatge de ficció, etc, etc. No et sembla una anècdota com per fer-ne un relat?
Després aniré a llegir "Holmes". Ara me'n he d'anar. Petons!

Copèrnic

Bones!! Bé, el teu relat és un repte i és força curtet, pel que potser el meu comentari també ho sigui... Primer volia dir-te que m'ha costat entendre bé el relat (l'he llegit dos cops per copsar-ho), segurament perquè no conec gairebé de res els dos personatges principals i se m'escapa si és una història totalment inventada o no (mea culpa...). Però pel que fa al relat en sí, crec que està molt ben escrit. Veig un vocabulari molt ben emprat i una frases escrites amb delicadesa. En resum, en aquest relat, particularment, he notat que escrius bé, que hi tens traça tot i que no hagi sintonitzat amb el relat (és a dir, si fos la primera vegada que et llegís segurament m'aventuraria a provar amb un altre text teu).
Només tinc un comentari tècnic a fer:

"Estava tant convençut" : hauria de ser "tan".

I això és tot el que puc dir-te... petons!!

Comencem pel començament: el títol. A veure, no m'entusiasma, sona molt trascendent ( i el relat realment ho és) però potser és que sembla que anuncia un "dramón". Realment descriu molt bé el que ens trobarem i és escaient, el que no m'agrada és el to.

Sobre el text, m'he trobat amb un problema, que ja em vaig trobar a la primera ronda del taller : El relat està basat en una figura literària molt coneguda, per tant, se suposa que el lector estarà mínimament informat i hi haurà dades que només caldrà esbossar i deixar a les seves mans que acabi de compondre la història. Bé, doncs aquí el lector no està a l'altura, perquè no tinc ni idea de si el Watson es va casar finalment o de qui era la Charlotte (jo més enllà del Moriarty ja em perdo...). Insisteixo que no és demèrit del relat, però sí que és un condicionant amb el que em trobo per apreciar-lo millor. També veig que forma part d'un repte. Raó de més per deixar anar només pinzellades de la història.

Sobre el que expliques: (havent dit que hi ha moltes coses que s'han d'intuir i que un lector suficientment posat en el tema situaria de seguida) m'agrada com et situes en un moment trascendental de la vida dels dos protagonistes i ens expliques què representa per a ells. Crec que s'ha especulat sobre si la seva relació era quelcom més que professional o amistosa, i entenc que és el que deixes entreveure, com a fons d'aquesta separació, això enriqueix encara més el contingut. En poques paraules dius moltes coses. En part ho aconsegueixes amb l'ambientació. Jugues molt bé amb pocs detalls per a situar-nos en el tema. El fet que tinguis tan poc marge també et fa recórrer a imatges una mica tòpiques (the times, el tren, la melmelada...) però efectives.

Sobre com ho expliques: m'agrada el recurs de les dues mirades sobre el mateix tema. Suposo que se'm nota perquè l'he explotat molt. Sobre la redacció, res a dir, no t'hi he trobat errades (no sé si te'n pots fiar massa, que soc de ciències). Només, al final del primer paràgraf, pel meu gust, es perd una mica la perspectiva del que estàs explicant, perquè el subjecte és molts cops un pronom i algun cop no és el que toca (no sé si t'ho he sabut explicar bé, és una sensació que m'ha donat).

En definitiva: trobo que malgrat que, a mi personalment, m'hagi costat una mica centrar-me en la història, aconsegueixes explicar molt en poques paraules, amb un estil més que correcte. Felicitats!

Vaig donar els meus 2 vots a aquest relat... Em va agradar com anaves narrant aquesta història d'amor tan particular... Una parella ben triada... una parella literària que no té sustituta possible...
La figura del tren tan poètica dóna un to melangiós a tota la història, és la puntada final...

angie

M'encanta com amagues els personatges darrera una falsa (o no) història d'amor. Molt ben lligat en tots els sentits i amb aquell toc de màgia que necessiten els microrelats.
És el primer comentari que et faig però ja fa un temps que et vaig llegint.

Uns petons
manel