Saviesa i inconsciència

Una percepció calmosa i madura de tots els moments emmagatzemats en la memòria.
L'abraçada entenedora de molts moments de lluita, somnis, somriures i tristeses, vistes des de la perspectiva de moltes mirades atentes.

Lentament anem descobrint que la vida dóna moltes voltes, que s'obren finestres per on entren borbolls de llum quan menys ho esperem, de vegades quan ja gairebé hem perdut l'esperança.
Amb cada nou pas s'aguditzen els sentits, que es fan cada cop més conscients de tot allò que senten.
Quan comencem a veure clar que la vida és cada instant i ja no podem ni voldríem tornar endarrera...

Molles de tot el que hem après, imatges precioses i serenes que donen de menjar al cor i al seny.
És tan impotent com humà no poder evitar que els demés hagin de seguir el seu propi camí, sense poder-los estalviar els sotracs i les pedres.

És misteriós i fantàstic compartir molts sentiments i sensacions onejant entre les lletres.
Un poema profund i tendrament entenedor...

Me'l enduc a preferits, per si se m'oblida tot allò que m'ha costat tant comprendre!

Una abraçada TCargol!

M'ha agradat el que desprén el teu poema.
Un acceptar el que ve, mirant darrera només per aprendre a seguir endavant ...

Hi ha versos amb un missatge molt humà, un donar la mà, emocionen :

"Si puguèssim guiar
als que no hi veuen tant
i tornar a ser allà
on forem infeliços
per evitar que altres
en continuin sent!"

i aquest, "haver fet les paus quan caigui la tramoia", és la feina que tots hem de fer dia a dia, arribar a conèixer el nostre jo i sentir-nos feliços de ser el que som i compartir-ho amb el nostre entorn, sense por i amb els braços ben oberts...

una abraçada

angie