Salut!

Un relat de: Tiamat

Ell jeu al meu costat, amb la xeringa
penjant-li de la vena.
Li somric, encara que no em fot
ni putu cas.

Alço una copa buida
per brindar els dos plegats.

"Per aquest instant", li dic,
mig amagant-me la burla.

Ell em mira, amb ulls de saber
coses diferents a les que sé jo
(i, en el fons, són les mateixes),
i s'arronsa d'espatlles,
bevent-me a la meva sort.

Comentaris

  • tot un món[Ofensiu]
    foster | 01-10-2005

    complex i podrit és el que descrius amb quatre pinzellades magistrals.
    Jo no llegeixo ni comento poesia, però vull que sàpigues que aquests pocs versos enclouen mils, milions de vides que sobreviuen sempre damunt la fràgil línia de la vida i la mort, de la mort en vida.

    Ha estat una sorpresa trobar una reflexió així enmig de tanta poesia de "sentiments". No hi tinc res en contra, però potser perquè sóc vellet m'interessa molt més una descripció irònicament cruel com la d'aquest poema.
    I no ha estat cap sorpresa saber-ne l'autora. En cada cosa que et llegeixo veig una nova cara del teu poliedre, sempre però, totes, amb els cantells esmolats, tallants.

    felcitats!

    foster

  • és maco[Ofensiu]
    AnNna | 01-10-2005

    però no l'he pillat ^^'

    jijiji

    adéus!!!!

  • silvia_peratallada | 18-09-2005

    quin principi més dur, i quin final més intens....
    et llegeixo, encara que no et comenti!!!
    salut!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681496 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.