Cercador
Rituals sacres i profans
Un relat de: Onofre(estiu - 2011)
Els eterns rituals col·lectius dels pobles del Montsià, del Maestrat, del Baix Ebre i La Plana s'han exercit enguany com sempre sense majors variacions. Les gens han eixit de casa els dies festius com sempre, uns per a anar a missa i tots per a anar a dansar, córrer els bous o veure'ls des del balcó. Malgrat que s'han canviat els governs municipals de les esquerres pels de les dretes, es continuen fent concerts de tarda i balls de nit, bous de matí, tarda i nit, i missa. Els dies de bous, la missa es fa a primera hora, les campanes sonen per a tots i l'ofici comença amb l'assistència dels fervents que no han vetllat massa en els balls nocturns.
Les sessions matinals dels correbous s'inicien sempre fent petar els tres trons, avisant el tercer a les gents que han de tenir ja la canalla amagada, els vells arraconats i les noies de totes les edats omplint els balcons i finestrals de la plaça major. Els homes caminen junts i van tots amb garrots i gaiates, els aires traspuen les emocions del perill.
"Ite, missa est" , ja us en podeu anar, avisa el capellà, o aneu-vos-en en pau. Els rituals sacres i profans de les festes majors son indissociables a la vida social dels pobles. Hi han tan sols petits matisos que canvien segons que els governs dels civils siguin de dretes o esquerres. En un cas, en quan l'oficiant deixa anar "en pau" als feligresos, hi segueix puntualment el ritual dels tres trons amb l'angúnia festiva i pertorbadora de les emocions humanes. En l'altre cas, molt sovint, el primer i fins i tot el so del segon tro penetra abans d'hora en el temple i hi ressona per les voltes de l'ampla nau on encara hi resen els fidels, que hi son encara en pau.
___________________
Onofre d'Entença
l´Autor
42 Relats
66 Comentaris
37914 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.
Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.
Últims relats de l'autor
- Incongruencia, cap
- Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)
- La proclama natural
- A reculons
- Òrgans glandulosos
- Retencions
- Menús
- No perdis mai la clau
- Parlar per parlar
- Deixem-ho córrer
- Veritat i realitat
- El barber de Cambrils
- El zàping del dia cinc
- Tan cert auguri com efímera promesa
- Ella