Cercador

Llista categories

Riera.

Un relat de: David Gómez Simó

Esperes la pluja amb un posat trist,
mentre els núvols negres s'obren camí
en el blau infinit. Res aturarà
l'aigua besada a bots i barrals
en el llit natural, que vol tornar
al mar. Ni les pedres, ballant un vals
eixordador, ni l'arbre imprevist
que jeu mort en el marge fangós.

Comentaris

Afegir comentari

Una bella i breu[Ofensiu]
brideshead | 26-08-2005
descripció de la caiguda de la pluja en la riera, aquest braç d'aigua que, empresonat entre arbres i pedres, sempre vol tornar al mar...

És magnífica la serenor que transmet aquesta sola estrofa, i alhora s'hi veu la força impactant d'una pluja que no té aturador.

Jo també t'animo a seguir amb aquest projecte... no ens deixis amb la mel a la boca, home!

Una abraçada David, i gràcies per les teves paraules!
!![Ofensiu]
quetzcoatl | 13-08-2005 | Valoració: 10
Parlant de les magdalenes proustianes (gràcies, moltíssimes gràcies), jo vull saber més sobre aquest projecte tan prometedor!
M'enduc aquest poema directe cap als preferits. Has copsat en quatre pinzellades l'inmensa bellesa (embolcallada de tristesa) que pot transmetre la natura.

M'agrada, m'agrada!

una abraçadassa,

m

l´Autor

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Afegir a preferits

Biografia:

I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >