Retorn

Un relat de: Aleix de Ferrater
Dalt del vaixell na Sança somriu. Estirada al petit camarot visualitza els darrers mesos viscuts a Barcelona, en companyia dels nous amics. Ara sap què ha de fer i com. Ha sigut una experiència tan enriquidora com necessària.
Allà, a Fornalutx, al costat de Sóller, la vida era plena de dificultats, físiques i emocionals. Els camins plens d’obstacles, l’immensa lluminositat, la presència cada cop més nombrosa de forans dificultava la mobilitat dels divuit vitals anys.
Ja en feia tres que la retinosi pigmentària que li havien diagnosticat anava tancant el seu camp visual amb celeritat. Ni ella ni els pares tenien clar el futur. El desconeixement els impedia veure la realitat.
Ella tampoc sabia què fer, on anar, com bellugar-se en aquella pantalla de vida cada cop més estreta. Però després d’aquells mesos amb els nous amics i les seves experiències tot estava canviant ràpidament. Havien parlat molt, havien rigut més que no es pensava. Els inicials exàmens mèdics havien anat acompanyats del coneixement del que cadascú necessitava. El miracle del bastó, més endavant potser d’un gos pigall, els ajuts òptics per a la vida diària, les múltiples aplicacions pels Iphones, ordinadors, tabletes i altres aparells tan comuns en la gent de la seva edat, les agradables i sedants sessions amb la Pili, la psicòloga, les sortides arreu de la ciutat, pels camins de Collserola, les passejades en tàndem pels carrils bici de la ciutat, les adaptacions per moure’s millor en metro o autobús, tot això i tot allò que s’enduia en el record, li serviria d’ara en davant en la nova vida.
L’endemà al matí, al port de Palma, la Sança baixa del vaixell sola, amb el seu inseparable bastó blanc, agafa un autobús fins el centre de la ciutat i amb l’ajut que ha demanat al semàfor, entra a l’estació de tren per agafar el carrilet fins a Sóller. Ha dit als pares que no la vinguin a buscar, que pot anar-hi sola. I tant que hi va! A migdia tots tres dinen paella al port.

Comentaris

  • Endavant [Ofensiu]
    Xavier Valeri | 23-07-2017 | Valoració: 9

    Crec que el missatge és que cal anar endavant i l'exemple una protagonista amb una circumstància ben difícil.

  • Sempre és un plaer llegir-te[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-06-2017 | Valoració: 10

    i sempre espero a veure que t'hauràs empatollat aquesta vegada. I veig que és una altra història de superació i d'optimisme.
    Aquelles persones que hi veiem bé ( en el meu cas sóc miop però això no és res) no ens podem ni imaginar com us organitzeu la vida, i llavors penso que els incapacitats som nosaltres, que necessitem de tots els sentits per a rutllar en aquest món. I, a més a més, tenim la mania de caure en la compassió, quan ens demostreu, dia a dia, que no ens necessiteu per a res, que sou autosuficients i molt més sensibles que la majoria dels vidents.

    Un plaer haver llegit aquesta història i un cant a l'esperança. Una abraçada.

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 01-06-2017

    ... pel comentari, Aleix.


    Sergi : )

  • El que és quotidià[Ofensiu]
    Biel Coramet | 31-05-2017

    M'agraden els relats extrets del que és quotidià.
    Justament aquest cap de setmana passat era a fer una paella boníssima a Sóller mateix.

  • Fi i principi [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-05-2017 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt com has sabut relacionar en aquest últim relat, tots els teus personatges dels relats anteriors que componen aquest concurs. Jo, també he volgut relacionar d’alguna manera els meus escrits i per això, he fet coincidir la primera i la última paraula de cada relat. Algun que altre participant, també ha fet alguna freqüència o cavalcadura amb els seus relats. El trobo un exercici molt divertit i interessant.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Sensibilitat i optimisme[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-05-2017 | Valoració: 10

    M'encanta la teua col·lecció en el concurs d'aquest any. Sempre ens transmets una barreja de sensibilitat i optimisme, i ho fas amb bona literatura. Enhorabona, Aleix!

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-05-2017 | Valoració: 10

    ... relat que val molt la pena per a comprendre el bon resultat de la valentia davant les pròpies incapacitats o com en vulguin dir.


    Sergi : )

  • Tendre[Ofensiu]
    olgalvi | 21-05-2017 | Valoració: 10


    Un relat preciós ple d'esperança i de com encarar la vida davant les dificultats. Felicitats!

  • La veu del cor[Ofensiu]
    brins | 21-05-2017 | Valoració: 10

    Ningú no pot saber tan bé com nosaltres mateixos què és el que més ens convé; és ben cert...Cap metge, cap amic, ens pot orientar com el cor. La Sança ha triomfat, i tu ho has explicat de meravella, Aleix.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Nova vida[Ofensiu]
    Marteta | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Adaptar-se a un nou tipus de vida hauria de ser tan dolç com llegir aquest relat,i estic ben segura que ho pot ser! Perdre la vista ha de ser quelcom dur, però no tot implica aquest sentit (de ben segur que a na Sança li encantarà tocar les façanes de les cases solleriques!)

    Un plaer tornar a llegir-te
    Una abraçada

    Marta

  • Assumir la realitat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Assumir la realitat. Això es el que ens dius últimament en el teus relats. Assumir la realitat, assumir el que necessitem... Acceptar la nostra realitat amb pau, serenor, conformitat.
    Gràcies, Aleix, per les teves reflexions!
    —Joan—

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2017 | Valoració: 10

    M' encanta com escrius, ho fas molt bé

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

90 Relats

1804 Comentaris

88336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.