Resposta a un comentari a "La Diada"

diplomàtica, i no calia, perquè tinc clar que som diferents

"la Diada" i aquest, i jo també he entés que parlaves d´això, de sentiments. És l´amor per Catalunya. Mira les meves arrels no són 100% catalanes però sempre des de petita, amb els meus germans, amb els meus pares(el meu pare era andalús) sempre hem sentit orgull per Catalunya i de ser catalans, les costums, la manera de ser. Catalunya enamora. Som diferents i pot ser és per això que som tant polèmics, i que no s´ofengui ningú en realitat tots som diferents tots som iguals

un petó

que ha vist que ja ho han fet d'altres, sinó per a manifestar-te que tens les idees molt clares i prou talent com per a expressar-les amb un llenguatge acurat, entenedor i de bon estil. Ras i curt, que escrius la mar de bé, xaval. Petons

valoraria el teu article amb un 20. L'he llegit dues vegades i suposo que no seran les últimes. No vull extendrem gaire.
Però si que vull dir que en aquests moments no em sento representat per cap partit polític -i afegeixo que de plolítics n'hi ha molt pocs-, els partits només tenen un gran afany de poder i acaben passant del poble i dels seus problemes. Els uns semblen mercenaris del poder a sou, i els altres només posen el cul a la cadira per parar la mà cada dia trenta...

A part del finançament, que ara no en parlaré, molts dels problemes i de les injustícies que tenim a la nostra nació, es generen des de Catalunya.

En aquets moments és com si no tinguessim nord, i a més ens ho volen fer creure...

Salut.
onatge

torno a llegir-te i passo de la poesia ( La diada ) a l'assaig crític, a l'article d'opinió: diuen que en la varietat resideix l'encert!

Aquest, com aquella, manté les mateixes característiques:
té caràcter, el teu, que l'amara;
demostra unes creences pròpies, ben raonades;
té la seva dosis de raó, que no li pot discutir ningú, per molt que considerem sempre que ningú la té mai de manera absoluta;
manifesta uns dubtes i una ràbia que qualsevol que visqui en aquesta terra pot compartir;
manté també un mínim d'esperança, que cal no perdre mai per tirar endavant;
continua amb força i coratge, ...

No vull entrar, ja que tampoc ho fa l'autor, en "coses i cosetes", sinó reafirmar el fet de què transmet un sentiment clar i franc, senzill de compartir i d'entendre.

T'envio una abraçada de les que acompanyen,
Unaquimera

És molt maco i molt patriotic el relat.
Jo he fet un semblant, si vols llegir-te'l, es diu: Un mes especial.

Salutacions i gràcies.

ullsblaus1

...i intel.ligent. No m'agrada la política ni els polítics, però tendeixo a filosofar de tant en tant. En la teva resposta, demostres raonar i manifestar els teus sentiments envers Catalunya.

Ara m'agradaria explicar el meu concepte de dretes i esquerres. No hi ha partits de dretes ni d'esquerres, en la meva teoria, existeixen cops de dreta i cops d'esquerre. Així com mà dreta i mà esquerre. En un combat de boxa, es parla de ganxo amb la dreta i ganxo amb l'esquerre. Això és la política: Ara te la foto per l'esquerre, ara va un cop de dretes, fins a deixar-te KO i endur-me la corona de campió. Els polítics fan el mateix, combaten amb la paraula i qui guanya és qui té més fortalesa o qui ataca millor o qui se sap defensar millor, etc. Llavors hi ha la teoria de la mà dreta i la mà esquerre. Què significa mà dreta? Canya, picar fort, amb força, imposar-se, Què significa mà esquerre? Cura, sensibilitat, bones maneres, tractar-te bé, mimar-te una mica, etc.

La política de dretes i esquerres, segons el meu punt de vista, no és només que això: combats de boxa amb ganxos de dreta i esquerre, per abatre el contrincant. I també tractar amb mà dura (dreta) o amb mà esquerre (tova) els problemes als que s'enfronta la societat que governen els polítics.

Potser no té massa sentit el que dic, potser no m'entens o potser aquesta explicació és molt simple i infantil. Tot i això, crec que la meva teoria no està tant fora d'òrbita.

Estic amb tu que la democràcia té grans mancances. A més, hi ha molts tipus de democràcia. No es pot comparar la democràcia dels EUA amb les Europees, ni les Africanes amb les asiàtiques o australs. Hi ha moltes interpretacions i punts de vista diferents.

Però abans que una dictadura africana, em quedo amb la pitjor de les democràcies europees.

Dictadures d'esquerres o de dretes?

Fixem-nos en la Xina, possiblement estareu d'acord amb què la Xina és un país comunista (d'esquerres? No necessàriament). La Xina té la població més nombrosa del planeta, com ja sabeu. Sota la denominació de govern comunista, és més fàcil entendre que la gent del poble s'estructura en forma piramidal per governar-se. Qui ha sentit a dir: República independent popular de la Xina? Té a veure l'adjectiu popular amb el partit popular del nostre país? Gens ni mica. Els conceptes es barregen quan creues les fronteres. No hi ha veritats absolutes, no hi ha ni tant sols maneres de definir què és la política per uns i per els altres. Cada país o regió del món interpreta subjectivament la democràcia, l'aristocràcia, la oligarquia o la dictadura a les seves peculiaritats i la seva idiosincràcia.

Com he dit abans, i ara m'extenc una mica més: Les dretes i les esquerres coexisteixen en tots els partits polítics. Hi ha partits que dónen moltes dretes (cops de dreta, com en Bush als EUA) i altres que tenen mà esquerre amb el poble (podria ser el cas d'Espanya amb el govern de Zapatero). Però això està subjecte a males interpretacions. No dic que Bush sigui només de dretes i Zapatero d'esquerres. Estic dient que tant un com l'altre utilitzen les dretes i les esquerres per sortir-se amb la seva. En Bush fa molts cops de dreta, envia soldats a l'Orient mitjà, és en part culpable (per negligència i mala gestió) de l'atemptat de les torres bessones, és un home que en el seu discurs utilitza paraules com "derrotar", "victoria", etc., fet que ens duu a pensar en la seva mentalitat de boxejador amb ganes de deixar KO als adversaris. L'exemple de Zapatero podria ser un president que representa un partit que té mà esquerre amb el poble, però tenir massa mà esquerre pot dur a la desídia, a deixar-se endur massa per la bona fe, a pecar d'ingenuïtat i a la fi, arribar a esdevenir negligent també.

Per tant, dretes i esquerres estàn condemnades a no desplaçar-se massa unes de les altres, l'equilibri es manté entre les dretes i les esquerres. Qui ocupa el centre, senzillament és qui té més diputats al parlament, no hi ha altra explicació. Si tu tens el 51% dels vots, ocupes el centre, el centre és el 50%. Ja no parlo d'aliances, ni de pactes entre partits, ni res d'això. Parlo de que quan algú o algún partit polític té el suport del 51% dels vots, traspassa el centre i per tant, l'ocupa. CiU va ocupar el centre durant 23 anys i ara l'ocupa el tripartit, no hi ha més volta de full. No hi ha partits de centre, ni només de dretes, ni només d'esquerres, hi ha partits que foten moltes dretes i altres moltes esquerres. Tots, però, estàn condemnats a fotre dretes i esquerres fins a sortir-se amb la seva.

Som al Ring i hem de combatre, hem de fer el nostre combat i lluitar en el quadrilàter, no ens en podem sortir. Haurem de lluitar amb els nostres cops de dreta i d'esquerre fins a deixar KO a l'adversari i endur-nos la corona. Un cop tinguem la corona, es tracta d'utilitzar la mà dreta i la mà esquerre amb qui ens convingui. I des de Cleopatra, Juli Cèsar, els Reis Catòlics, Abraham Lincoln, Winston Churchill, Hitler (vaja un de dretes radical!!!), Franco, el Borbó que hi ha ara, Reagan, Clinton, Margaret Tatcher, Felipe Gonzàlez, Bush, Pujol, Zapatero, Maragall i Montilla, tots ells han utilitzat les dretes i les esquerres per ser on són, o, on van ser.

Dit això, espero que ningú se'm llenci com un lleó a dir-me que no tinc raó i que dic bestieses molt grosses... Tant sols espero que la gent opini i s'expressi amb llibertat, com ho faig ara mateix jo. He expressat una opinió, que modestament, crec que és imaginativa, que se surt dels cànons als que estem acostumats a sentir en altres canals de comunicació o en la TV.

És el punt de vista d'un poeta, no d'un filòsof, ni un polític. No en vull saber res de política, n'estic fins als nassos!

Ave Joanalvol et salutam, llampec.

PD: Et faig saber que penjaré aquest comentari en el meu espai...

Ja et vaig dir que aquesta resposta es mereixia alguna cosa més que quedar penjada dins dels comentaris d'un relat, i no me'n desdic. És una posta en escena dels principis d'un mateix, on et mostres nu amb les paraules i els sentiments. A voltes les paraules literàries expressen trets personals que no són compresos, i en aquest assaig, jo crec, queden prou clars. Les respostes ambigües, a aquest escrit, demostrarien pensaments erràtics dels seus autors.
Jo ho dic ben clar, em va agradar el teu relat de la Diada, i m'agrada aquest assaig teu d'ara, que remarca encara més els teus pensaments, i coneixements.

Una abraçada i bona festa de la Mercè.

Ferran