relats breus V: la fantasia de la moto

- tens una KTM?
- si, i tan!
- però si em vas dir que la teva mare no te'n volia pas comprar cap de moto.
- que no? vina a casa i ja la veuràs.
A les cinc em vaig presentar a casa seva i no em va contestar ningú, extranyament hi havia llum a la casa.
L'endemà vaig trucar-lo i el seu germà petit amb veu neguitosa em va contestar que no hi havia ningú a casa.
Ostres! avui si que m'ha obert. Li vaig demanar que me l'ensenyés d'una vegada i ell em va dir que se l'havia emportat el seu cosí.
Ara resultava que la moto no era seva. sinó del seu cosí de Palencia que passava uns dies a casa seva.
Al cap d'una setmana, cansat de tantes escuses i evidències de que la moto era més un somni que una realitat, vaig optar per preguntar pel vehicle a la seva mare.
- quina moto? - em va dir la dona amb una cara de sorpresa-.
Les mentides sempre s'acaven enxampant... i si no es reconeix la veritat encara és pitjor ja que la pilota cada cop es va fent més i més graan fins que fa un pet impressionant...
Al final, ell encara em deia que era veritat lo de la moto, el que passava era que el seu cosí ja era camí de Palencia.