Cercador
La presència
Un relat de: rinkiPel que es veu no podré acabar de fer la migdiada, doncs dos agents de la policia em volien fer unes preguntes, eren de la secreta i per això em van dir que no ho digués a ningú. Van tocar el timbre tot mostrant-me la placa que els identificava, i van introduir-se al piset i agafaren seient sense que ni tan sols els donés la benvinguda.
Jo els vaig seguir i em vaig asseure també, va ser llavors quan em van dir:
- Vostè té un estomac ample eh!
- Bé, si que sóc un home de vida, i és potser això que me l'ha eixamplat.
- Quin fetge que té
- Bé, el fetge el tinc ben conservat perquè mai no he estat un home de beure gaire
- Quins nassos! Va confessa!
- Escolti'n, no estic disposat a que em faltin el respecte!
- Bé, sembla que aquest home no és gaire llarg,- va dir l'inspector de policia de la meva dreta-.
- Ja n'hi ha prou! No es tornin a ficar en el meu físic perquè arribarem a les mans he!
Els dos agents es van aixecar i van encarar la porta amb rapidesa.
- Tranquil senyor, ja marxem, ja
Els vaig anar a acompanyar fins a la porta, i tornant sentia un buit a l'estomac, i precisament no era de falta d'alimentació.
Potser volien saber allò de la setmana passada? Em vaig preguntar a mi mateix.
Carai! I és que ara em sentia un xivarri a les tripes que em feien estar intranquil.
La policia només serveix per fer-te agafar nervis! Vaig murmurar amb veu baixa. Però crec que he dissimulat prou bé.
Comentaris
-
eis![Ofensiu]rinki | 25-04-2007
bon dia benvolgut Roarscach. T'agraeixo molt els consells en els teus comentaris. Crec que tens raó, i per això aquest relat tindrà una segona part.
una abraçada! -
No ho entenc!!![Ofensiu]NASIO | 25-04-2007
La veritat és que no he entés el relat. Potsere et falta alguna cosa...
Una abraçada! -
...[Ofensiu]aaa | 25-04-2007
noi, em sap greu ser tan negatiu amb tu, pero...
El relat esta ben portat, tot i que l'unic personatge amb dimensions es el narrador. La resta son gats de guix. Però tant se val, doncs grans escriptors abusen del maniqueisme i ningú en diu res.
El que te delicte es el seguent: la resta de persones del mon no estem dins el teu cap, i no podrem saber que nassos ha fet l'home dels sorolls a l'estomac si no ho dius, ho insinues o ho perfiles, d'una manera o altre. Tu, a casa teva, ets perfecte coneixedor de les malifetes del personatge, però per nosaltres només es un payo amb cremor d'estomac que ha fet quelcom que tothom ignora i que, per adobar-ho, es troba amb dos policies de postal, que ni tan sols li diuen qué nassos busquen (detall que podria haver introduit el motiu: "Perdoni, bon home, no serà pas vosté aquell que porta deu setmanes sense menjar?" o "Mira, tu, sabem que ets el que es va menjar la col.lecció de grumolls de llet àgria del veí del quart" o el que sigui.
Res mes, espero anar lleguint quelcom mès coherent, que sembla que escriguis relats, els tallis amb les tisores, llençis els pedaços a l'aire i publiquis els trossos que caiguin dins la catifa.
Un cop més, anim.
I no em facis gaire cas...
Roarscach.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan un malson esdevé real
- Literatura surrealista: el despertador m'avisà
- La presència
- relats breus V: la fantasia de la moto
- relats breus IV: la roda
- relats breus III: fum, fum , fum
- relats breus II: la merceria
- relats breus I: el Pep pescador
- A l'escola!
- Desenllaç fatal
- La moneda
- Allà dalt del cel