Literatura surrealista: el despertador m'avisà

Introducció: El SURREALISME va ser creat al 1924 i fou el moviment avantguardista més important. Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
Es pretenia mostrar com un moviment on el text era totalment espontani, tanmateix es diu que la majoría de textos surrealistes estan més pensats i ben buscats del que els autors pretenien fer creure.
Dir que en molts casos no s'utilitzaven ni punts ni comes, però que en aquest relat jo he cregut convenient de posar.


Un mar de fons cobria els meus pensaments. L'aigua del mar em tocava els peus, estava freda. Entre les onades s'hi apreciaven perfectament unes petites bosses blanquinoses; meduses. Un meu company d'anglès em preguntà perquè l'aigua del mar era blava, i jo vaig fer un no expressiu marcant-lo tot pujant les espatlles i fent un suau moviment de banda a banda amb el cap.
Perquè els peixos fan: "blu", "blu", (blue, blau en anglès). La veritat és que no era un acudit massa bo però jo em vaig posar a riure.
Ja no estava amb el meu graciós company, em trobava a casa dels avis, encara amb els peus molls, i evidentment amb la sorra enganxada als peus i fins a mig turmell que demostrava la meva anterior estada a la platja.
La meva àvia em va preguntar don venia, però jo estava queien lentament per el buit del balcó i no podia contestar-li l'evident qüestió. Curiosament ella em veia a caure i no s'immutava, va girar el cap i va fer un crit a la veïna del balcó de dalt que regava les flors amb una regadora vermella.
Estava a punt d'arribar al destí, un cotxe blanc que m'havia recollit al caure em va deixar a casa, justament davant de la porta on m'esperava el meu cadell de gos tot movent la cua. Vaig baixar del vehicle i el cadell em va introduir un collar al coll i em lligà amb la cadena.
Al pujar amb l'ascensor de sis places amb el meu amo em vaig posar a pensar amb el seu funcionament, unes corretges ens tibaven cap amunt i un brogit estrany i agre augmentava a mesura que avançava el temps; semblava que el cap m'explotés, eren els nervis del matí! El despertador va sonar i jo el vaig apagar amb rapidesa, m'atabalava. D'aquí a vint minuts m'esperava l'examen de matemàtiques. Em vaig aixecar i vaig anar a orinar, la resta va transcórrer amb normalitat.