A l'escola!

Quan es comença un nou curs alguns s'omplen d'alegria, il·lusió i esperança, però la veritat és que són una simple minoria, perquè estic segur que com jo, arribar en el recinte escolar molts ja s'imaginen el llar que se'ls farà aquells mesos en què algunes setmanes has d'anar estressats amb els continus exàmens que tant detesto.
A primària és tot molt diferent, en aquells primers anys vas amb moltes ganes a l'escola, doncs veure i poder jugar amb els teus primers companys ja és motiu per llevar-te e acabar el dia amb un xic de satisfacció. No t'has de preocupar dels exàmens ni de masses deures, i alhora del pati l'alegria és exagerada. Potser a 3er ja es comença a complicar, amb les taules de multiplicar que ja has de tenir ben apreses, la major dosis de deures i proves que et comencen a amarar la joventut, però 3er és tan sols el inici d'un llarg període de preocupacions i mal de caps que de ben segur t'atrofiaran el cervell.
La segona fase de l'educació és l'ESO, on 4 cursos amb continuats exàmens se't faran més llargs que un dia sense pa.
El primer curs notes un gran canvi, vas estressat de deures fins al cul i no hi ha gaires setmanes que et puguis plantejar despreocupar-te d'estudiar, perquè els exàmens van queien setmana rere setmana i et ben juro que n'acabes fins al cap damunt. Aquí els 25 minuts del pati els esperes com que sap què, i er passen més ràpids que una bona tarda de migdiada. Però a aquestes altures el què esperes amb més d'aler és que sigui divendres no per menjar mongetes tendres, sinó perquè soni el timbre de la llibertat ( campaneta que indica que per fi són les 5) i que comenci d'una punyetera vegada el cap de setmana.

En el meu cas el dissabte te'l passes dormint tot recuperant forces, llevar-te, fer el manta tot jugant a la Play i ja és l'hora de dinar, bé tenint en compte sempre l'intocable esmorzar, que sempre el faig ben llevat mom a primera cosa. A la tarda poca cosa per explicar, arribar el vespre i sopar mirant el futbol a TV3 i després del programa que resumeix els pocs partits del dia cap al llit, que el coixí m'espera i demà haure de llevar-me un pel més d'hora.
Al diumenge pel matí ja et lleves pensant en el munt de deures que t'esperen a l'escriptori, sense descuidar de preparar els exàmens que en els 5 dies de la setmana escolar mai no i falten, i mira que el diumenge diuen que és per descansar i no per treballar, doncs els coi de professor no et deixen ni reposar els molt mal ....
Et despertes i ja vas a pijar desanimat i a lo millor ni ganes d'esmorzar no tens, i mira que ja he dit que per a mi el primer àpat és imprescindible, però és que et lleves amb un nus a l'estómac que no et deixa ni cagar amb pau, és que té collons la cosa eh... oi que tinc raó!
Primer toca fer els maleïts deures, a la tarda estudiar i vet aquí un gat vet aquí un gos, el cap de setmana s'ha fos.
La veritat és que passen volant, ben mirat els dies d'escola també, tret de les hores de mates o d'algunes assignatures cutres en que cada minut se't fa etern. A les classes de música encara et distreus escoltant els desbarats d'un i de l'altre i les explicacions i respostes del professor, que la veritat és que sembla que no estigui gaire ben assortit; aquestes hores juntament amb les d''educació física són ses úniques en que et diverteixes, però n'hi ha algunes que... ja m'enteneu oi... no ho sé, però se't fan pesades, pesades eh....

Detesto els minuts del pati en que tot seguit toca examen, ja que molts alumnes aprofiten per estudiar el què no s'havien ni mirat o senzillament donar una repassada a aquells conceptes que ells creuen bàsics i que llavors no et surten a l'examen, tal com sol passar; i el professor et posa allò que menys et saps, ostres, et fa una ràbia...
jo d'això mai no n'he estat partidari, doncs portant xuletes ja em veig salvat, he, he, he.
Quan a la sortida de l'aula hi ha alguns il·luminats que pretenen matar-se a osties, nosaltres ens ho passem d'allò més bé animant a algun dels contrincants, formant un cercle i cridant tot afegint llenya al foc; i jo penso, mira que en sou de burros, se us veu algun professor estareu expulsats més d'un parell de dies, que no u podeu deixar per més tard?, si s'esperessin a fora ningú els podria dir res i la cola encara seria més emocionant.
També són emocionants les guerres de paperets i avions de paper que es realitzen durant algunes classes, es produeixen aliances i els combats són trepidants.
I deien que en el col·legi hi havia un professor que més d'una bufetada deixava anar, i per sort o per desgràcia va ser el meu tutor durant dos anys, i jo personalment no vaig poder experimentar la situació, però ho vam poder observar en directe i en exclusiva jo i els meus companys de classe durant una pregària a la capella quan un noi que seia just al meu costat no parava de xerrar i xerrar, i el professor que volia fer de capellà es va girar i una forta bufetada li va clavar a aquell meu company, i jo, la veritat és que una mica sí que em vaig acollonir en veure a passar la mà agressora. El noi va sortir de la classe amb llàgrimes als ulls, i tots creiem que les dens li havien saltat o la mandíbula li havia destrossat, perquè us asseguro que el cop va ser digne de sortir en el programa d'Antena 3 "Noche de Impacto".