Quan un malson esdevé real

Acostumava a llevar-me un cop durant la nit, doncs la meva bufeta no m'aguantava gaires hores l'orina, però tret d'això, el temps que estava al llit l'aprofitava, i tant, dormia com un soc. Només ficar-me al nou matalàs i abrigar-me amb el llençol, acostar el cap al coixí, i ja roncava.
- És impressionant, -deia la meva mare-, a mi tan que em costa agafar el son i tu...
Però aquest fet tan monòton, va donar un gir inesperat. De fet ja feia una setmana ben bona que curiosament em despertava el meu estimat despertador, i cada dia a la mateixa hora.
Perquè us feu una idea del despertador que feia set dies que em molestava despertant-me a les tres de la matinada, us el puc descriure de la forma següent.
Era un aparell un xic infantil, per dir-ho d'alguna manera, doncs me'l regalaren els meus avis al cel cien fa ja un grapat d'anys. Està format per dues parts, de baix té forma quadrada i és ample i sobretot llarg, és de color gris clar i el fons on hi apareix l'hora és blanc, amb els números ben grossos i les agulles negres amb un toc verd fluorescent perquè enmig de la foscor puguis veure l'hora. La part superior hi ha una figura d'un hipopòtam rosa, amb un aro que al tocar va voltant. Té un cos una mica petit i desproporcionat comparat amb la cara. Els ulls són grossos i hi destaquen les pestanyes que sobresurten i criden l'atenció. La boca no és pintada, sinó real, amb unes dentes blanques i els llavis pintats d'un vermell llampant que dóna al ninot encara un toc més de gràcia. Us pot semblar ridícul que a la meva edat encara tingui aquest instrument, però els meus avis que ja us he dit que em van deixar, me'l portaren amb gran il·lusió, i era el record més viu i intens que en tenia.
Jo sempre el deixo programat per la les set del matí, ja que acostumo a anar a caminar una horeta i posteriorment anar a comprar el diari pe assabentar-me una mica del que passa al món.
Curiosament, que jo m'assegurés perfectament del horari programat no impedia que a les tres de la matinada, quan tan bé dormia sonés el hipopòtam i el seu aro comencés a voltar i que la bèstia cantés graciosament amb llengua anglesa: "on, two, one, two, three..." i alhora de prémer l'interruptor perquè deixes de cantar els números amb aquell to tant cridaner deia: "good morning".
Carai, en aquest moment la meva ira em recorria totes les venes fins arribar al cervell, que som les tres de la nit! Torracollons! Tenia ganes de dir, però em retenia perquè sinó els veïns es queixarien i llavors apareixia i s'agreujava encara més la meva fúria.
L'hora em tenia preocupat, i em feia témer un mal presagi... feia uns dies havia vist una pel·lícula de terror en que el diable posseïa a diverses persones, i una dada curiosa és que quan començaven a adonar-se de que esdevenien fets anormals i misteriosos en les seves vides era justament a les tres de la nit també. Jo no era pas creient de qualsevol xorrada, però des de sempre que he mostrat un cert respecte i temor respecta al diable i els esperits, i la veritat és que aquesta coincidència no em deixava reposar amb tranquil·litat i ja no agafava el son amb d'intensitat d'abans. Ara em costava molt més, i no em treia del cap el número 3.
"On, two, one, two, three...", "good morning". Ostres! No pot ser! Era el vuitè dia consecutiu que em despertava a aquella hora. Vaig anar cap a la cuina i em vaig prendre un got d'aigua fresc. Encara vivia amb la meva mare, i ella aquest dia també es despertà i em va preguntar què dimonis em passava, que ja feia dies que voltava pel pis en aquelles hores i em pregà que tornés al llit.
Un altre esdeveniment que succeïa en aquesta estranya acció, és el meu somni, cada dia el mateix... era un malson que podia ser perfectament real. Abans de llevar-me pensava que em tirava inexplicablement per el balcó del menjador, queia lentament i això em feia patir de valent, i alhora d'ensopegar amb el terra em despertava alertat per el despertador i em notava ben suat de dalt a baix.
Feia ja quinze dies que l'acció del somni juntament amb el despertador es repetia. Ara ja em deixava el got d'aigua sobre la tauleta de nit i així assossegava la meva gola que es despertava aleshores amb sequedat.
De dia em sentia molt aixafat i només tenia ganes de dormir. De nit ho vaig arribar a provar tot; que si un calmat que si... però el l'anglès del hipopòtam i el somni em despertaven igual.
Arribant a la desesperació vaig treure les piles del maleït animal rosa i el vaig desar amb l'esperança de que sinó tocava el malson sol no tindria la suficient força per a despertar-me.
Sorprenentment, però, aquella nit el despertador va tocar igualment a les tres. Pero si no hi ha piles? Vaig expressar, però la força del diable era més forta que la de qualsevol pila, i em vaig resignar a conviure amb aquella sèrie de esdeveniments, només desitjant que el malson del balcó varies una mica, perquè ara ja es feia pesat. A més de no descansar físicament, la ment tampoc descansava, i això m'aixafava tant que durant el dia semblava un zombie, anava com mort, no sabia el que succeïa al meu voltant, ni tan sols el que deia.
Feia un mes i tres dies que aconseguia aguantar aquest tipus de vida que tant em cansava, tret d'això, em tranquil·litzava el fet de que els síndromes del cansament no arribessin més enllà, i fins i tot vaig descartar la teoria del posseïment. El despertador ja estava feia dies a l'abocador però em despertava igual a la mateixa hora.
Però el 3 de març tot va variar, quan em vaig tirar del balcó i lentament anava caient to esdevenia amb normalitat, però alhora d'ensopegar amb la vorera no em vaig despertar, al contrari, es va confirmar i mantenir la imatge en negre i un fort dolor al costat dret em molestava al fer qualsevol moviment. Al intentar obrir els ulls, tenia la visió totalment borrosa, però se'm anava aclarint segon a segon. Quan ja aconseguia veure, l'únic que apreciava era un home gros i amb barba amb una bata blanca que contrastava amb el color de cafè amb llet de la seva pell.
- Que em passa? On sóc?- vaig preguntar amb un fil de veu tremolosa-.
- Sóc el doctor d'urgències de l'hospital comarcal. Em arribat a patir per la seva vida, però què li va passar pel cap?
- De que em parla doctor?
- No entenem el perquè del seu intent de suïcidi. Per què s'ha tirat del balcó?
Data 3-3 de l'any actual. El malson esdevén realitat. Vaig mirar al meu costat esquer. Hi havia la meva mare dormint a la cadira, al costat el despertador dels meus avis, el del hipopòtam que marcava les tres en punt, en aquest cas del migdia. En teoria havia d'estar a l'evocador des de feia dies, i en qualsevol cas vaig voler comprovar un detall; vaig obrir la tapeta de les piles, per confirmar-ne la manca d'aquestes. No n'hi havia, però estranyament l'agulla dels segons es continuava movent amb exactitud.