La moneda

- Ens ha agradat molt la teva aportació en l'eucaristia del bateig del meu fill, per això em complau de donar-te aquesta propina:
- Ostres! Gràcies senyora, li estic molt agraït.
De jove, jo feia d'escolà, i ajudava al mossèn de la meva colònia tèxtil a celebrar les misses dels diumenges al matí. M'avia de llevar força d'hora, però això no impedia que anés a l'església amb ganes i il·lusió.
Sobretot quan es feien celebracions particulars com bateigs, comunions… els familiars que en gaudien solien donar-te propina, però el que no m'esperava era que aquell dia em donessin la moneda més grossa que es deia, aquella de la qual em podia comprar forces caramels.
Tenia ganes d'anar cap a casa, esmorzar i donar a la meva mare la propina rebuda, però:
- Hola petit, ja marxes?
- Si Pare.
Em referia al mossèn alhora de dir pare. Ell estava palplantat a la porta de sortida, com si mi esperes… però res, cabòries meves. Quan ja havia passat la porta, el mossèn es va adonar que en la meva mà esquerra i brillava una cosa rodona i bonica.
- Què és això?
- La propina que m'han donat, Pare - vaig dir alegrement-.
- Ostres avui si que tu han fet anar bé.
- I tan!
- Me la pots deixar un moment? - em va preguntar amb un to de veu sorprenentment dolç-.
- Aquí la tens.
Ell se la mirava i la palpava com si realitzés una carícia a un ésser viu.
- Saps què he pensat jove, que ja te la guardaré jo aquesta propina.
Jo em vaig quedar parat i callat a la vegada, i no vaig saber que contestar. Així
que ell va sobreentendre que el meu silenci significava un si i se'n va anar amb cara amable i tot somrient.
No ho sé, però ara encara la trobo a faltar aquella moneda. Convertida en euros no sé quin valor significaria però va ser més el fet que res més. Em pensava que el mossèn pretenia representar com una caixa d'estalvis, doncs ell mateix em deia:
- Així estaran ben guardada i no t'ho malgastaràs.
Jo ingenu pensava que devia ser com una llibreta d'aquelles a termini, que al final de mes o d'any ho podria recuperar. Però el que va deixar clar és que aquella caixa no funcionava prou bé o se'n va anar a l'aigua perquè encara ara espero comprar-me aquells caramels amb la famosa moneda esmentada. Potser era una llibreta a llarg termini, però és que curiosament jo no en vaig poder triar el plaç.

(inspirada en fets reala)