Records van tornant.

Un relat de: El meu secret
No sóc més que allò que sóc,
sense afegits, ferides ni rancors.
Enrere queden els sangtraïts,
penes i desamors.
Enrere queden els mals,
les tristeses i els records.
Sóc pur, però només avui,
el dia en què t'he conegut.
Avui tornen, més fort que mai,
que la teva presència,
dia rere dia,
fa que no em facin mal.
Perquè són records nous,
verges, impoluts, purs.
Perquè són records,
records amb tu.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Giulietta | 02-02-2012 | Valoració: 10

    Aquests records que et venen quan et penses que ho has deixat atràs, et persegueixen i t'enfonsen.. et comprenc. No és fàcil oblidar a una persona i si realment te l'estimes és impossible, encara que t'hagi fet molt de mal igual te l'estimes,, Molt d'ànims, sé el que és això!

    Un petó molt gran!

    Giulietta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: