Camí d'anada.

Un relat de: El meu secret
Te'n vas anar.
Sense demanar permís,
ni perdó.
No ho esperava.
Com havia de saber-ho?
res no ho feia esperar.
Cap agraïment, res.
Només records,
milers de records.
Ara ja inútils,
em fan mal.
Em devoren.
Des que un dia,
sense avisar-nos,
ens deixares,
per sempre més.

Comentaris

  • Quin mamonet...[Ofensiu]
    Cronos_7s | 31-01-2012 | Valoració: 9

    ¿Se'n va sense demanar permís? ¿I sense informar? Quina persona...

    Està bé per assenyalar els poc responsables.

    A més, la poesia és bastant agradable de llegir.

    Felicitats.

    Salutacions, El meu secret, ens veiem per aquí :-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: