Sí, perquè llegint-lo realment m'he sentit angoixat i he arribat a respirar encara més ràpid que quan he començat a llegir el relat. Realment, moltes vegades m'he plantejat el que hi exposes, que la mort, si estem convençuts que més enllà no podem tribar-hi ni patiments ni plaers, és un descans per a la vida.
Quan estic en els dies més baixos i tristos, segueixo pensant així, però després m'arriba allò que diuen que és el darrer que es perd: l'esperança. Perquè és l'esperança la qual ens fa pensar que tendrem un futur més pròsper, que aquests problemes d'aquí dies, mesos o anys, no seran més que boira per oblidar.

Tot i així, enhorabona. Si l'objectiu era fer que el lector es plantejàs coses, ho has aconseguit.

Raül.

Enhorabona. És un poema curt, però intens, que transmet molt. M'ha agradat molt.

Raül.

"Et sents perdut, tot està a les teves mans, però ningú s'ha parat a pensar si les teves mans, soles, saben moure el món."

M'ha agradat molt aquesta frase.
També crec que és la nostra obligació intentar-nos convèncer que som feliços, perquè si no ho féssim, potser tot seria massa desatrós.

Raül.

Es fa difícil imaginar un poema parlant d'aquest tema, però sens dubte, ho has aconseguit, i el resultat ha esta meravellós...
Queda molt per lluitar, però dia a dia, vull pensar, que a poc a poc, anam vencent el maltractament.

M'ha encantat. No sé com desciure-ho, però llegint-ho, ha estat tan màgic... enhorabona

Si et digués que m'ha agradat, possiblement em quedaria curt. Molt evocador.

M'ha agradat molt, i pot ser és perquè moltes vegades m'hi sento així, i qualsevol petita cosa fa adonar-me'n que val la pena seguir endavant.