Records que nodreixen.

Un relat de: El meu secret
Tant be bo tengués records.
Records per oblidar,
records per ferir-me,
records per odiar-lo,
records, simplement.
Però el destí,
atzarós com ell sol,
els ha esborrat.
No sols això,
doncs mai no existiren.
I ara, sense pensar-m'ho,
sortiré a fora.
Et cercaré, allà on siguis.
I crearem records,
viurem moments,
emocions i sensacions.
Passarem els dies i les nits,
les tardes i els matins.
I si cap dia, això se'ns acaba,
ja tendré records.
Records per viure,
per nodrir-me,
records per sempre,
records per recordar-te.

Comentaris

  • faldudeta_8 | 07-02-2012 | Valoració: 9



    Moltes gràcies Raül pel teu comentari al meu relat !!
    Estic molt d'acord amb el que em vas dir, que ens convencem de que som feliços com a obligació, que molts cops no ho som però ens obliguem a ser-ho per sentir-nos millor i 'enganyar' el nostre subconscient i creure que ho som,en alguns moments, quan realment no.

    I recorda, les nostres mans soles no poden moure el món... però, poden moure molt.
    Així que... felicitat , encara que sigue limitada ! =)