Que ningú recordi els seus noms

Un relat de: Escandalós
Esborreu els noms dels guerrers
que no van guanyar la batalla per la llibertat del seu poble,
els dels mestres que van oblidar la tendresa,
els dels poetes que menystingueren les paraules dels seus pares.
Esborreu-los del vostre record
i de la memòria de tot el poble.
Que ningú els pronunciï mai més!
Que ningú recordi les dones que no van parir cap mascle
per revifar les cendres del seu poble,
ni cap femella per guardar al ventre les antigues cançons.
Esborreu els seus noms de les escorces dels arbres,
dels bancs de les places, de les làpides dels cementiris.
Que no els recordi ni el vent!
Esborreu els noms dels llenyataires que no van plantar cap arbre,
els dels pagesos que no van collir les espigues poc granades,
els dels pescadors que no van sargir les xarxes.
Oblideu els nostres noms!

Comentaris

  • Sabor feixista, aroma proletari[Ofensiu]
    iong txon | 08-08-2014

    Li trobo una meravellosa i enigmàtica ambigüitat ideològica, que no sabria dir se és de dretes o d'esquerres. Els seus versos tan aviat et porten al món clàssic d'els espartans i la legió romana, o als feixismes del segle XX, com a l'ambient revolucionari i fabril també de la primera meitat del segle passat.
    A mesura que avança es va llegint aquesta crida a la responsabilitat social i a no abandonar el lloc que ens toca dintre de l'engranatge que hauria de posar en moviment la maquinària complexa del món dels nostres somnis.
    Crida l'atenció el gir que representa el vers final, on amb un acte d'honestedat, l'ordre final ens autoinculpa i ens sentencia a tots a la mateixa condemna que es demana a tot el poema per als "altres" irresponsables.
    Una cosa és clara: és un poema que li va la marxa. M'ha agradat. Enhorabona!

    iong

  • Com una proclama[Ofensiu]
    Atlantis | 05-09-2013

    Un poema diferent com una proclama. M’agrada pel que diu i per la manera com està escrit.

    Petons

  • Cançó de voluntat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    Un profund poema de voluntats. D'oblit, d'amor dur, de vida al cap i a la fi. Una duresa de roca blanca contra la porositat de la roca negra volcànica. Oblidar, venerar. Aquests dies, a Sicília, he sentit molts cops això que descrius. Un bon retrobament després de les vacances. Una abraçada Antònia.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Escandalós

55 Relats

176 Comentaris

30589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.