Mirades

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Imaginades de nit a les lluernes de les finestres
o copsades de reüll als carrers de la ciutat,
mirades juganeres, serioses,
porugues o decidides, tant se val,
companyies d’hores silencioses,
i no obstant companyies.
A cada una la pregunta, tan primària,
- Em podria acollir en un altre temps, en un altre espai?
Tantes mirades desconegudes!
Però avui, perquè és Nadal i fa fred,
les imaginaré sense preguntes, amb un somriure
i amb un desig sincer de llar i d’abraçada.
I així potser, per un instant i prou,
el teu esguard m’acaronarà el cor.

Comentaris

  • El llenguatge dels ulls[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-03-2016 | Valoració: 10

    Les teves mirades de tota mena conformen un poema de gran sensibilitat en el que vols expressar el que sents davant dels esguards que coincideixen amb els teus. El joc de les mirades és molt potent i diu moltes coses d'aquell que posa els ulls sobre un altre.

    He trobat el teu poema molt interessant.

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.