El roure de Sant Magí

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Per la vall corre la brama, Barcelona n’és captiva
de les hostes del Borbó, grans i xics se’n fan ressò.
A l’ indret de San t Magí , el roure acaba de néixer
i escolta les fonts alegres i el rierol enjogassat,
i les rialles dels pagesos que feinegen amb afany,
que bonica que és sa llengua, que bonic el català.
Sent a dir que a Barcelona ja ningú el pot parlar,
un Decret de Nova Planta el prohibeix sense pietat.
Mala gent deu viure allà!
El roure de Sant Magí ha vist ja cent mil albades,
quan arriben uns estranys amb una parla forana
que a la terra no li agrada.
Les fonts ja no diuen res i el rierol plora i no canta,
el roure sent dins el tronc una ràbia inesperada.
I amb força es desarrela i comença a caminar,
a Barcelona, què hi passa?
Davant d’ell van els matolls amb espines esmolades
a darrera les alzines, els pins i les oliveres,
els pollancres, els xiprers, els garrics i les figueres.
Pel camí troben reforços, els avets dels Pirineus,
les pomeres de la plana, els castanyers del Montseny,
els plàtans dels bells jardins i els tamarius dels sorrals,
tots ells van darrera el roure, mai s’ha vist quelcom d’igual.
En arribar a Barcelona s’escampen per tot arreu
i clavant les arrels criden: D’aquí ja no ens en mouran!
Davant de tan gran portent, la gent estranya se’n va,
els arbres resten fent guàrdia pels carrers de la ciutat.
El roure és vell i s’enyora de les fonts i el rierol,
Sant Magí, terra estimada, català, llengua del cor.

Comentaris

  • La força de l'arbre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-08-2014 | Valoració: 10

    Una barreja preciosa entre la natura, els arbres, la nostra llengua i la nació. Quanta força transmeten els arbres! Sovint vaig a la font de can Llevallol, al costat del pantà de Vallvidrera, a abraçar una alsina grandiosa. Una abraçada, un glop de la font i nou! Per cert, has llegit el llibre ELS ARBRES AMICS, de'n Pep Coll? Te'l recomano molt si veig que t'agraden els arbres. Una forta abraçada també i fins aviat!

    Aleix

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.