Cercador
Què ets?
Un relat de: res- Compartir:
Caminant pels carrers empedrats,
Alguna cosa em toca l'esquena,
Em giru, m'ho quedu mirant,
Però no sóc capaç de distingir el que és.
Sembla tenir mirada humana,
Uns ulls que fan entrar dintre del meu cos:
Terror, tristesa, solitud, melancolia;
No vol separar-se de mi, cada cop em noto més dèbil,
Pesant, desorientat, abatut, com si de cop i volta,
Tot el dolor que m'envolta s'acostés més cap a mi,
I m'afeblís l'aura de llum que m'envoltava,
La tornés fosca, de negra nit, ja no em noto protegit,
Sol enfront de tot, vençut pel no res,
Lligat sense cadenes, mort sense armes ni verí,
No tinc marques, no em surt sang, però he de tancar els ulls,
Vull quedar-me adormit per sempre, i la mort per fi m'ha escoltat,
Era ella qui m'acompanyava, ella qui m'afeblia,
Per fi ha entès el que li deia, per fi he vist el que m'ha dut,
M'ofereix repòs, pau, tranquilitat, puc tenir-ho si faig el pas,
Val la pena morir per aconseguir-ho? No ho sabrè si no mi llenço de cap....
Comentaris
-
Què deu ser...?[Ofensiu]filladelvent | 10-12-2005
Et faig una mica d'anàlisi tècnic, primer.
Hauries de vigilar de no come´nçar cada vers en majúscula, sinó de només posar-les darrer els punts. Sobre faltes... te'n dic un parell que he vist: em giru, m'ho quedu mirant, és en realitat em giro, m'ho quedo mirant.
Sobre els signes de puntuació m'agrada que n'utilitzes quan toca, saps veire on hi ha fisures, en quin lloc ha de respirar el lector i en quin no; però és bo utilitzar tot el que està a les nostres mans, que és molt més que comes. Per posar-te un exemple, i si no et sap greu (espero que no...), posaré els signes de puntuació tal com jo faria en la primera estrofa. No hauria de tocar el que tu has escrit, però ho faiug simplement perquè vegis que la interpretació pot canviar i perquè hi ha més coses a part de l'útil coma.
Caminant pels carrers empedrats
alguna cosa em toca l'esquena:
em giro, m'ho quedo mirant;
no sóc capaç de distingir el que és.
A vegades podem donar-li una musicalitat més poesia, només amb uns petits canvis en els signes de puntuació.
En aquesta segona i llarga estrofa hi veig un cúmul d'idees bones, d'imatges i descripcions. Problema: hi falta potser una mica d'ordre, potser escurçar una mica els versos, i vigilar amb els canvis de temps verbals; no crec que estiguin malament, però no sé perquè m'ho he hagut de rellagir perquè no quedava prou clar, em temo.
I molt important! Vols dir que no hi falta cap punt? és com una llletania de descripcions sense tenir en compte la posició del lector que pot perdre's sense una mica més d'estructuració.
Bé, aquest comentari que et faig és perillós perquè potser tu de tot això n'ets conscient i ho has fet a dretes; en aquest cas, el meu comentari és ben inútil. Però si de tot això no te n'havies donat compte, és interessant que fagis una relectura del teu poema (bon poema, crec) i hi pensis; llavors podràs escollir amb consciència que és el que te n'agrada i quins són els punts que prefereixes canviar.
Espero haver-te servit d'ajuda.
-Filladelvent-
-
impactant![Ofensiu]llu6na6 | 17-09-2005 | Valoració: 10
Que bé escrius, res,
Això de "res" em permetràs però. Jo crec que és MOLT. (Perdona la intromissió. Tu l'has triat i això és el que val ).
El teu relat és MOLT interessant. Ets valenta parlant i descrivint tan bé sobre el setge que la mort ens fa tothora.
la mort és l'altra cara de la viada i és per això que sols vivint INTENSAMENT podrem saber, arribat el moment ,de la mort. Així que a viure! Intensament! Aferratda a la vida ben fort.
La mort és a l'altra banda.
una abraçada MOLT FORTA "res" (per a mi,
" MOLT " ) -
m'encanta, però...[Ofensiu]ainona | 07-07-2005 | Valoració: 9
Però, i si després de la mort, no tot és pau i tranqulitat? Això és el que fa no llençar-m'hi de cap...
Tot i així, m'agrdada, i molt!
Una abraçada!