Utopia Medieval

S'alcen fortes i robustes
muralles de pedra que guarden
dintre el seu aixopluc,
vilatans i guerrers que no descansen.

Suor que ha estat vessada,
pels fronts d'aquells que amb les seves mans,
aconseguiren envoltar les seves terres,
amb infranquejables parets de pura sang.

Noblesa, clergat i burgesia,
tots instruïts en l'art del saber,
no feien més que amagar-se,
darrere les altes parets que els guarien,
de penes, mals i sofriment.

Edat mitjana tan llunyana,
camperols que lluitàreu pel que no us pertanyia,
ja que les terres les quals conreàveu,
no feien més que enriquir aquell que a canvi protecció us oferia.

De què servia el treball i la lleialtat,
si un cop arribada la guerra,
la sang que corria per les vostres venes,
era vessada per una utòpica llibertat?

Trista vida doncs la de la pobra gent,
que no tan sols la seva suor donaven;
servint fidelment i amb valentia,
un rei que ni tan sols la seva paraula finalment complia.

Aleshores, rei meu,
què en trec jo que em prometeu protecció,
si sóc jo qui mor per vós,
i no sou vós qui moriu per mi?

Però què podien desitjar aquells infeliços,
que no havien vist més enllà del que les muralles rodejaven;
com podien voler alguna cosa millor,
si mai ningú els havia mostrat com superar la seva por?

Els pobres no demanaven ser rics,
i encara que busquessin el camí de la riquesa,
no els estava pas permesa,
ja que l'Edat Mitjana tenia,
una imperturbable Jerarquia,
que ni el més valent gosaria trencar,
si de veritat la seva vida era capaç estimar.

Somni fugaç d'alguns,
desig contemplat per d'altres,
desig que no podrien veure fet realitat,
mentre seguissin immersos en aquella utòpica llibertat...