Cercador
Esclaus del temps
Un relat de: res- Compartir:
És implacable però no destrossa;
És infinit, però se'ns acava;
Sap que ens a vençut, ens controla,
Passa lentament, sense presses,
ens i mira i somriu, no ens té por,
de res serveix suplicar el seu perdó.
Resignats al pas del temps,
sense virtuds que l'aclaparin,
sense peròs que el contradiguin,
no ens en podem escapar,
tampoc el podem tocar,
tan sols som capaços de deixar-lo guanyar.
No ens espera, no ens pregunta,
perquè ell té les respostes,
som esclaus, esclaus del temps;
Només això? tan poc valem?
Només això, després de tot,
no som res més, que esclaus del temps.
Comentaris
-
Com vols que no el recordi?[Ofensiu]queta | 18-08-2005
L'he llegit tantes vegades que he sigut capaç de memoritzar totes i cada una de les paraules que tan bé has sabut triar per escriure aquest poema que fa temps em vas regalar.... I ara, per ser-te sincera, et diré que no sóc capaç de fer-ne una crítica objectiva perquè per mi aquest és el millor dels poemes que he llegit... I segurament no és perfecte, però per mi ha sigut, durant mesos, l'únic que m'ha acompanyat. I és que, des de que me'l vas regalar, aquest poema no ha fet altre cosa que anar d'un lloc a un altre fins arribar al meu moneder on, sembla, s'ha instal·lat per molt de temps. Així que si mai tenim l'oportunitat de tornar-nos a veure, tu mateix ho podràs comprovar: un gran poema guardat en un lloc insignificant.
Saps de sobres que escrius genial, i que sobretot a mi m'encanta...
Una abraçada,
queta