Tinc el cor ple de Ràbia

No són pensaments, tampoc sentiments,
És frustració, Ràbia i dolor,
Vivint una angoixa que duc clavada al pit,
Somiant coses que tan debó fossin veritat.

Ràbia, ha de ser això,
La impotència envers el món,
El voler i no poder, el somni la veritat,
Quan tot va bé és que somio,
Si em despertu estic perdut;
Mentre visc al món del somnis,
El meu cor respira tranquil,
Però de cop i volta s'encongeix, no batega,
Altre cop m'he despertat...

Perquè no puc tenir el que vull,
Perquè no sóc qui jo vull ser,
Vull sortir d'aquesta vida que m'amaga la veritat,
Vull saber mil respostes a mil preguntes que sempre em faig,
No sé perquè, però necessitu cantar, saltar, ballar,
Necessitu fer tantes coses que no sé per on començar.

Veig la vida com passa i no la puc aturar,
Miro a banda i banda, però no sé cap a on anar,
Tinc ànsies de tot, i en canvi no obtinc res,
Tot em fa falta, però buscar-ho no serveix de res;

Tinc el cor ple de Ràbia, i algun dia estic segur,
Que si sóc capaç de vèncer aquesta ira,
Et podré mirar a la cara, i dir-te que ja no sóc poruc,
Que el meu cor és del tot lliure i que nomès hi ha lloc per a tu...