Noia i lluna

Noia, primer pas,
Com cada persona,
Inevitablement, previsiblement,
De carn i ossos,
Has nascut, vas vivint,
Sents, el bé i el mal,
No et controles,
Vas perduda,
És estrany?, No.
Això et fa diferent?, No.
Per això ets pitjor?, No.
Ets com la resta,
Sense domini, sense camí,
Sense claredat, preocupada,
Més o menys, però com tothom,
Tots ho tenim, tots ho aguantem,
Per alguna cosa som imperfectes, veritat?

Lluna, tot es capgira,
Els ossos, són l'ànima,
La carn, la lluentor,
Divina, celeste, nocturna,
Infinita, complerta, perfecta,
Això si que et fa canviar,
Et distingeix, et fa més gran,
Més important, més brillant,
No són motius suficients?
Quin privilegi, un lloc al cel,
No el té tothom, és sagrat,
I te'l mereixes,
Per com vius la immortalitat,
Per com pateixes per les penes,
Per com fas passar cada segon,
Mira'm, tu que ets ben bonica,
Tu que em pots inspirar,
I després adona't del que pots aconseguir,
Allà on ets, on resideixes,
Viu feliç sisplau, VIU MOLT FELIÇ!