Quatre segons.

Un relat de: Biel Coramet
Encara que na Sílvia havia sigut reticent a parir el fill a ca seva, finalment va desistir…
Li agafava la mà amb la força de la tendresa i estrenyia com si fos ella mateixa que hagués de rebentar.
La comare insistia en el darrer esforç. La va tractar de pàmfila i li va ferir l’orgull de dona. Deu ser per aquest comentari feridor que va fer un sobre-esforç inhumà i es va sentir un darrer gemec com un bramul. Després hi va haver un silenci espès i llarg de quatre segons: 1, 2, 3, 4.
El nin, blau com un mal cop, no reaccionava. Na Clàudia va demanar amb violència que obrissin la finestra perquè no podia aguantar l’asfíxia d’aquell temps que s’havia aturat en el tercer segon. Només obrir-la, una suau brisa va omplir l’habitació dels aromes del jardí i el nounat va grunyir desesperadament

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Biel Coramet

Biel Coramet

23 Relats

34 Comentaris

5566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...