La capsa

Un relat de: Biel Kramt
Per a evitar bregues innecessàries no li quedava altre remei que traginar una capsa de folis buida que servia d’urna. Això des que l’Home de les Cavernes del tercer segona i l’Esglaó Perdut del tercer primera varen arribar a les mans per una qüestió trivial que va anar degenerant en conflictes de convivència latents. Des d’aleshores, quan les intervencions pugen de to, el president de l’escala suggereix la votació. Aquell dia s’havia de renovar la junta directiva i ningú no assumia el compromís d’estar-hi al capdavant. A qui li podia interessar mediar entre tant d’ingènere humà concentrat en tan poc espai? Finalment, es va votar. El president va procedir al recompte de vots. Emprenyat, va flastomar fins que va fer davallar tot el santoral; després es va girar cap a la finestra i va agafar de darrere la cortina un bat de beisbol amb el qual va destrossar la capsa amb una ràbia ferotge. Era la tercera reunió en què tothom havia votat en blanc.

Comentaris

  • Bat de beisbol[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-12-2019 | Valoració: 10

    Ben fet!, Tothom a l'hora de carregar amb responsabilitat ..., fuig d'estudi i no vol saber-ne res. Un relat concís, però d'allò més copiós per la carrega d'interpretació a que es presta. M'ha agrada aquest acabament de relat on el president d'escala perd els estreps amb un bat de beisbolgens de paciència.

  • Enègic[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-11-2019

    Un president ben enèrgic, potser amb raó.
    Entretingut relat costumista.

l´Autor

Foto de perfil de Biel Kramt

Biel Kramt

31 Relats

50 Comentaris

19629 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...