Armaris. M’agraden…

Un relat de: Biel Coramet
M’agrada furgar dins els armaris, entre llençols tacats de sang, camises de marca i abrics desgastats, perquè t’hi trobes situacions increïbles… Sempre, sempre que vaig de visita a una casa, aprofit per demanar on és el lavabo i, evidentment, recerc dins les intimitats alienes... L’altre dia de pagès, a ca un amic d’un amic, dins l’armari, m’hi vaig trobar un polític i un indignat de sofà que discutien acaloradament sobre les seves raons, cada un amb la seva…

Equilibri, empatia, consens… Se’ls feia difícil. Impossible, millor dit. Les mans prest substituïren les paraules... L’indignat de sofà havia enganxat el polític pel nas amb un penjador de filferro. Al mateix temps, el polític li pegava hòsties pel cap amb el mini iPad. Depriment tot plegat.

Vaig insistir en què era una pena l’espectacle. Calma, per favor! I lentament varen disminuir les hostilitats, varen reprendre la conversa i es varen acabar el cafè, ja fred.

L’indignat de sofà va voler tenir la darrera paraula: “ens queixam del malgovern, del desgovern, de la corrupció, de les taxes i impostos, de tot i més. Ens queixam i ens queixam, però volem que ens governin els altres i, a més, que ens governin bé. I no ens adonam que tots estam dins el mateix armari i que tots som peces de roba tacades de sang. Il·lusos de nosaltres…”

El polític s’estroncava la ferida amb un mocador de pedaç amb les seves inicials i també volia tenir la darrera paraula: “potser hagi arribat el moment de començar-nos a governar… però des del sofà, amb comoditat...”

Vaig tancar la porta de l’armari i vaig sentir grinyolar el parquet a l’altra banda de la porta de l’habitació…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Biel Coramet

Biel Coramet

25 Relats

39 Comentaris

7377 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...