Voxtar. La decoració som jo.

Decoració som jo amb tots els tatuatges, instagram i mi. I no vull parlar d’altres xarxes socials perquè me pixela el pensament… Selfis amb banderes cenyides a la cadera, al canell o al voltant del coll.

He voxtat ja dues vegades els deliris de grandesa, les pors i els criats pobres que volem. Tenc la raó dels necis i el pensament dels covards, dels porucs i de l’ingènere humà que no desapareix mai.

Divergeixo de mi i m’aplaudesc en mítings de twitter plens d’escarafalls i frases galdoses. El penis i els ous camuflats, estrets, entre les cames, davant de miralls de pupil·les que escruten amb intenció pura.

No correré davant dels policies per sentir la força de les veus que es moren ofegades. No vull descobrir pasteres d’amor, ni ensumar pudors de carns rebregades, o dormir vora màrfegues arrabossades.

No puc distingir les pells perquè només n’hi ha una. M’acostaré a tu i te demanaré que siguis com nosaltres… Som únics, cavalcant amb la mirada fixa a un horitzó d’horrors que ja hem viscut i cal reviure.

… me fa por l’ingènere humà.