Drogat de Bach.

M’he drogat de Bach i de música antiga durant hores i hores i no he begut gens de coca-cola…

Viciós!

He escoltat la setena simfonia de Bach fins a la sacietat, fruint-la, sense saber ni què és un do o un re.

Estimat, hauries d’escoltar un tal Beethoven, també t'agradarà.

Tranquil·la, sé qui és. Si la seva música és liposoluble no caldrà que me la fumi. Ordenaré les lletres del seu abecedari harmònicament, trenaré amb síl·labes els números cardinals, i riuré, fins i tot de mi. Ah, però m'agrada més la de Bach.

Nanaraninonino, nanananarinoninoooo… Música silent de silenci, de sol i de vent, al vent… que mourà passions retrobades, que obrirà persianes i relacions amb gustos inquiets. No ha estat liposoluble, no.