Cercador


Llista categories

Quan tornin les foscors (V)

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

(Introducció)

El jove, cansat i mort de son, insisteix:
-Mestre, quan aribarem?
-Fill meu, no et preocupis, quan tornin les foscors, llavors arribarem!

-------------------------------------------------------

Capítol V - L'interrogatori continua

Com deus recordar, apreciat lector, a la comissaria, feia dos dies que l'interrogatori no havia fet més que començar.

-Així que tu ets en Quitolis, el famós conquistador? -s'en fot en Qüentinho, que tot just està a la lletra C (Camposanto Alegre, J.) del llistin de Salamanca.

-Així em deia la Margot. -recorda, i fa un suspir profund, com si en fer-lo tornés a reviure aquells anys al costat de la noia.

-Però jo no sóc cap conquistador. Ni cap segrestador. D'alló ja fa tant de temps … -es para un moment i gira el cap, per mirar d'apartar els ulls d'aquell maleït focus que l'està enlluernant de mala manera.

-Qüentinho, desa el llistin d'una vegada, com t'ho he de dir? -recrimina en Raspall al seu colega.

-Aquell dia jo només volia el cotxe per anar a Barcelona, -continua declarant en Quitolis, ara amb els ulls clucs, ficat de ple en aquells records llunyans que tornen a prendre vida a dins del seu cerbell, que està bullint com un got d'aigua en un microones, gràcies al focus que cada minut que passa sembla més potent.

-Jo estava desesperat. No em vaig adonar de la nena fins que ja era a mig camí. Quan pel retrovisor vaig veure que em mirava amb aquells ullets, … No la podia pas abandonar, ni llençar-la per la finestra! Què hagués fet vostè, senyor policia ? Jo no volia …

En Raspall, somriu satisfet. Nota que el paio s'està enfonsant: d'aquí poca estona podran donar el cas per tancat.

-De qui és aquella gavardina ? -pregunta en Quitolis, assenyalant l'abrigall que el comissari havia penjat darrera la porta.

-Així que vas decidir quedar-te-la, -replica en Raspall, pensant en la petita. I afegeix, satisfet d'haver trobat una frase d'allò més escaient: -Com aquell que es troba un paraigua, just quan es posa a ploure.

-Això mateix, -contesta finalment en Quitolis, -M'agrada aquella gavardina. M'agrada la pluja!.

(continuarà …)

Comentaris

Afegir comentari
  • jojojo, feliz navidad?[Ofensiu]
    Linkinpark | 02-01-2005

    q com et va el 2005. Doncs jo esperarin q tornin les foscors d'una santa vegada! El relat està molt bé, però aquest no ha fet gràcia (q es el q jo busco). Continua escrivint així!

  • estimat autor[Ofensiu]
    pèrdix | 05-08-2004 | Valoració: 9

    val a dir que, assegudet en un banc al final del camí espero, gustosa i tranquil·lament, a que arribin les foscors, el mestre, el jove, el Raspall , la Margot, el sant Clitoris de la Mare que la va parir (amb perdó) i les improvisacions (ara si) publicitàries.
    Així mateix els ho he comunicat a l'empresa Disseminació Artificial i m'han dit que no m'amoïni, que aquí mateix em portaran el punt de llibre... Llibre?
    Caram, quina organització! Així dona gust.

    Mercès Miquel, la tornada a treballar després d'unes miiiiinivacances ridícules s'ha fet menys feixuga gràcies als teus relats.

    Una abraçada


l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

338 Comentaris

194087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.

Els meus Relataires:


Envia'm un e-mail, si et sembla
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >