QUAN MARXEM

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Benvinguts amics i germans, tots estimats.
Ha arribat l’hora en que ens acomiadem.
Ja els plans estan fets i a punt la maleta
que és molt lleugera. Res superflu duré.

Les pertinences, que no possessions,
les porta suspeses un alè de vent.
Així de lleugeres són les emocions.
Volences i records d’un viatge efímer.

Esculpits pel temps en matèria del cor,
figures abstractes tènues i gràcils,
no de pedra feixuga sinó aire fi són.
Que si les dius s’evaporen. Així de fràgils.

D’ulls porto mirades, de les veus sons.
Dels llavis bessos càlids que he respost.
De les mans fortes encaixades amistoses,
com carícies de dits sobre la pell ansiosa.

Us demano disculpes pels meus errors.
Agraïu-me el que de mi hagi estat bo
Tot i res són la mateixa cosa a la fi
quan s’arriba al punt marcat pel destí.

He de marxar amb la meva nova companya.
Em guiarà en un nou viatge agafant-me la ma.
La seva és freda i ossuda, mes infal•lible.
Vaig d’on tornar sols un record és possible

Feu com si jo hagués de ser aquí demà.
Estimeu i compartiu com si res passés,
que res no passa. Sols és com si plogués.
Amb la llavor plantada l’herba creixerà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

125 Relats

194 Comentaris

41507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com