Cercador
quan desperto
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Camino vells camins que ara són nous.
Sorpresa miro el món, ço que em rodeja,
com si mai no l'hagués vist. I em meravello.
I et miro als ulls, amor, i no et conec pas.
Començo a caminar, sentint el pes
del cos, que és viu, i que em respira.
I sé de cert d'aquest tresor soberg,
immens i foll i ardent, que dins del gel
de tants temors m'acull en cada instant.
Aquestes mans, que m'afaiçonen ales,
perquè el meu vol, a ras de terra em sigui
propici. I respiro ben fons. I volo.
I ho senyorejo tot. - sens ales, ni espai -
Comentaris
-
hi ha un desig de mar port i vaixell[Ofensiu]jaumesb | 28-06-2006 | Valoració: 10
pens que es pot crear
tot i que no sé com m'ho faria en un món urbà
aquest hivern he dormit més a ciutat que no pas a camp
però ell sempre m'espera pacient
perque el besi i el converteixi en cel
he de treballar molt bon estiu
quan pugui continuaré amb la treva obra completa m'interessa molt
molt bon estiu teresa -
et mereixes[Ofensiu]jaumesb | 09-03-2006 | Valoració: 10
ales besades i espai propi
no sóc mallorquí
t'estimi, t'estimo, t'estim, t'estime
és merevellós el nostre idioma -
aquests ulls[Ofensiu]Lavínia | 19-09-2005 | Valoració: 10
espectants i agraïts amb què mires el món, el teu entorn com un tresor soberg donen una mesura de l'alegria de viure que tu tens, llu6na6, i això t'honora, per això pots "volar", en l'espai sense posseir ales . La teva personalitat benigna t'ho pot permetre.
Un petonàs de tot cor.
Lavínia
PS
Gràcies pel comentari i pel compliment, llu6na6, però, físicament, no sóc ni he estat una dona maca i espero que ens coneguem en una d'aquestes trobades i ho puguis comprovar tu mateixa. Ets molt amable, però. -
***[Ofensiu]Llibre | 18-09-2005
L'esclat de la vida ens pot sorprendre en qualsevol moment. Quan menys ens ho esperem. I de vegades, sovint, ho fa de la mà de la descoberta d'un amor. D'un nou amor, o d'aquell que fa temps que ens acompanya i que no perd mai força.
I és aleshores quan, en mirar al nostre voltant, podem dir I em meravello. I et miro als ulls, amor, i no et conec pas. Perquè tot és nou.
Aquest sentiment ens dóna força per caminar, per continuar endavant, i per veure el dia a dia en colors, no pas en blanc i negre. Aquest sentiment ens permet reconèixer que ho senyorejo tot. Malgrat que aquest tot no es mogui en la immensitat de l'espai, en plena llibertat (crassa il·lusió) i ens toqui matisar que volem sens ales, ni espai.
Fins la propera, llu6na6,
LLIBRE
Valoració mitja: 10