Puc, la llibertat és poder...

No està mal, com diu Madame poesia (l'angie); és més, a mi m'ha sembat bo el recurs d'utilitzar famílies semàntiques (jo ho faig sovint), i crec que et fa bon servei per donar-li una estuctura al poema.
M'agrada l'ús del "Puc" com a enllaç amb el títol i vertebrador d'aquest "crit poètic" de desig de llibertat.
També bo el tercet final, però a mi, antipueta de la poesia fàcil i bonica, m'agrada especialment l'estrofa més prosaica:
"Puc cegar-me a la realitat
vivint vivències ja viscudes,
sense més,
repetint, com l'all.

Una abraçada

foster

No està malament aquest poema, tot i que en alguns versos no concorda el gènere i nombre del nom i l'adjectiu (mira-t'ho, ja veuràs). El joc d'utilitzar paraula i derivats en un mateix vers xerrica en algun d'ells però això és molt subjectiu.
El que més m'agrada és el tercet final.

Espero no et molesti el meu comentari, però si el comento és perquè en el fons, m'ha agradat bastant.

petons

angie

Llibertat, qui no cerca la llibertat per fer el que vulguem ?
Qui no anhela la llibertat per poder dir el que un vulgui dir, expressar tots els nostres sentiments tot el que desitgem o volem pas per res.
Has trobat els versos per poder expressar aquesta llibertat.
Sort
Densito