Cercador
presonera dels teus somriures
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
Sembla mentida com poden canviar les situacions.
Et sents tancat en un mur amb quatre parets; perdut, cansat, arribant a la desesperació de no trobar respostes ni solucions a tots aquells dubtes i preguntes que et ronden pel cap constantment; i sense poder sortir-ne...
Quan de sobte, un simple cop d'aire pot fer-te canviar el rumb i dirigir-te cap a un altre món on tot sembla transformar-se.
Et quedaves fixat en pensaments monòtons que arriben a una desesperant rutina amb objectius inabastables. Ara, mires al teu voltant i pots observar com petits detalls et fan descobrir grans belleses. Les situacions més simples són els moments més especials.
Els teus ulls eren el meu destí incansable, el teu somriure el meu objectiu a seguir.
Eres tu qui em feia voler continuar, per qui lluitava. Avançava cap a tu amb esperances temoroses i molt febles, mantenint-me més distant del que jo voldria. Però la teva meta era massa difícil d'aconseguir i el dolor de no tenir-te com voldria provocava desesperació en mi.
Volia ofegar-me quan no et tenia, i al enfrontar-me amb la dolçor dels teus ullets i la teva expressió em veia vençuda per la incapacitat d'expressar-te el què sentia.
Voldria gaudir del teu encanteri en el més bell dels somnis fets realitat. Però són altres direccions les que seguim. Nedar contra corrent no és fàcil. A vegades és desesperant la frustració que produeix el veure's avançar amb totes les forces restant immòbil en un mateix espai.
És fantàstic poder somriure al teu costat, veure els teus ulls mirant-me i poder escoltar la teva alegra veu sempre plena d'aquella innocència inconfusible.
Realment em conformo en poder gaudir d'aquests moments a prop teu. D'observar el canvi de la teva expressió en veure'm, de veure't somriure quan sóc a prop. Saber que tu també aprecies el poder tenir-me.
Però sóc massa conformista, no hauria de conformar-me amb tan sols una curta distància que ens separa. Voldria esborrar les distàncies.
Poques persones són capaces de fer-me somriure tan fàcilment com tu; amb els teus simples passos, amb una única mirada, amb un sol somriure, amb la teva sorprenent alegria, amb aquella innocència que em captiva.
Ets capaç d'arrencar-me de la tristor amb el més simple gest.
Et sento apropar-te i al mateix temps veig la distància entre nosaltres: dos mateixos sexes difícils d'unir. Les normes establertes creen unes idees massa fixes i difícils de trencar.
Seria fàcil creure en l'esperit, en l'ànima que duem dintre. Apreciar la bellesa interior més enllà dels sexes i d'un cos exterior.
És la teva força la que em descol·loca al observar-te. Aquella que és capaç de captar tota la meva atenció. Aquella que em roba la mirada i que em fa esbossar un somriure inevitable.
Però aquests dies, la meva ment ha estat ocupada per altres pensaments que m'han deixat descansar de la teva poderosa atracció. He estat capaç sense adonar-me'n d'oblidar per uns instants la pressió que em provoca la teva obsessió.
Tot i que, lliure de tu,
segueixo presonera dels teus somriures
i exiliant-me al perquè dels poetes
mentre t'estimo incansablement.
Comentaris
-
MARE MEVA....[Ofensiu]Noia de vidre | 21-08-2006 | Valoració: 9
buffff!!! tinc la pell de gallina m'ha encantat!!!
akest troç:
*Poques persones són capaces de fer-me somriure tan fàcilment com tu; amb els teus simples passos, amb una única mirada, amb un sol somriure, amb la teva sorprenent alegria, amb aquella innocència que em captiva.
Ets capaç d'arrencar-me de la tristor amb el més simple gest.*
m'encanta noia!!!
felicitats et vigilaré d'aprop.. ;) -
el vas fer estirada al terra al passadis...[Ofensiu]nina15 | 21-08-2006 | Valoració: 10
sisi
recordo quan el vaig llegir...
lultim dia, al menjador, mentre tu mescrivies algo a la samarreta...
la veritat eske em vas trencar els esquemes!
jo et veia una noia que sempre reia i estava contenta... perque durant la nit potser estaves depre pero lu que es durant el dia... era geniaL xDD
em va encantar poderlo llegir i tot el que hi deia... sisi!
ara, al tornarlo a llegir, man vingut al cap tot de records daquells dies... (outdoor, per exemple xD)
vinga gemmeta petons!
nina
PD. per barraques... a girona eh! -
és preciós, Dufi!!![Ofensiu]Perestroika | 05-08-2006
Ja saps que sempre et dic el mateix. De fet no acabo ni la frase quan comencem a parlar del tema. Sempre deixo anar un... "ets tonteta", que ja saps que vol dir que hauries de ser tu mateixa qui trenques primer les seves pròpies fronteres.
Nedar contra corrent no és fàcil, però a voltes és molt més interessant.
No pots demanar que el món es despulli dels seus prejudicis, si tu mateixa encara vesteixes alguna penyora que t'impedeix avançar en la lluita.
"...avançar amb totes les forces restant immòbil en un mateix espai..."
Una frase genial, que reflecteix l'impotència 100%.
Però que em fa sentir impotent a mi a la vegada, espavila nena que el temps corre i les persones volen!!!!
Mil petonassos nena meva!
-
Quina frescor[Ofensiu]escaldot | 31-07-2006 | Valoració: 10
encadenes... mussolet de St Quirze .
comuniques ,ets del Vallès clar i tens més il.lusió que un patarrell amb unes sabates noves..
que caminen i caminen petonejant..
Un petonas veïna..
-
ambre | 28-07-2006
Que tots els presos ho siguin de somriures
Que tots els motins és facin per carícies ...
Que totes les mirades t'atrapin entre reixes de braços amb la força d'un amor sincer
i que no t'alliberin aquests somriures ...
-
ambre | 28-07-2006
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
no hi ha cap dubte...[Ofensiu]Capdelin | 27-07-2006
que l'amor és una droga, capaç de canviar-nos la visió del món i de tot.
Som variables, sensibles i necessitem estímuls per seguir...
Enamorar-se hauria de ser aproximar-se a algú i compartir, sense prejudicis d'edat, sexe i etiqueta social.
Allunyar-se un poc... és bo per veure la perspectiva. L'obsessió és una trampa i una droga exagerada. Redueix el tot en un punt fals de llum que cega i monopolitza.
Gemma, ets mostres molt sensible, humana, raonadora, imaginativa i... enamorada?
Un relat d'alt contingut humà i completament comestible.
És bonic ser en la presó amb un altre que estimes; deixa de ser presó.
Un petonet i una abraçada! -
jaumesb | 26-07-2006 | Valoració: 10
no tinc paraules
l'amor és molt més fort que el sexe
ell mana i decideix
nosaltres sols el besem
bones vacances
escolta't i escolta -
Llegit per tercera vegada...[Ofensiu]laniñasinmiedo | 17-07-2006
ja et vaig dir el que en pensava, que m'agrada molt com ho expresses tot, com plasmes els sentiments en els fulls de la llibreta taronja(¿?) (sí, sinó recordo malament). Aquests dies llegint els teus escrits m'has fet pensar... i començo a descubrir coses dins meu que abans no comprenia... gràsies. un petó! ens llegim aviat.
Marta.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210944 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo